Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Azaila
Peça de ceràmica pintada procedent del poblat ibèric d' Azaila
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, drenat pel riu Aguasvivas.
Prop es troba un poblat ibèric, un dels més ben coneguts de la vall de l’Ebre, excavat per Joan Cabré i Aguiló, bon exemple de l’urbanisme ibèric de la segona fase ss III-I aC, en el qual ha estat trobada abundant ceràmica pintada
Plaza de Armas de Puente Tablas
Poblat ibèric del terme municipal de Jaén.
Ocupa un altiplà de 5,5 ha de superfície i està delimitat per una potent muralla L’àrea central estava urbanitzada amb un sistema viari ortogonal que defineix un total de nou blocs d’habitació, possiblement ocupats per unes 165 cases i unes 750 persones Se suposa que aquest espai central, on s’ha documentat l’existència de cases complexes, era ocupat per l’elit aristocràtica, mentre que les àrees perifèriques devien correspondre a altres grups socials, com ara esclaus o artesans
Tejada la Vieja
Poblat de l’edat del ferro de Huelva.
És l’assentament indígena més ben conegut de l’Andalusia occidental És situat damunt d’un altiplà de 6,5 ha, en una zona poc fèrtil però rica en metalls Una primera ocupació amb cabanes aïllades a mitjan s VIII aC ja mostra indicis d’activitat metallúrgica Al final del s VIII aC es bastí la muralla, reforçada entorn del 500 aC A partir del s VII es desenvolupà un assentament urbà, amb edificacions quadrangulars separades per autèntics carrers Fou abandonat al principi del s IV, probablement a causa de l’exhauriment dels jaciments argentífers
Torreparedones
Poblat ibèric del terme municipal de Castro del Río-Baena (Còrdova).
L’assentament, d’unes 10,5 ha de superfície, és delimitat per una muralla L’element més notable del conjunt és un santuari situat fora de l’assentament, immediatament al S de la muralla, i en el qual s’han reconegut dues fases La primera data del s IV i és mal coneguda a causa de les modificacions realitzades durant la segona fase, al s II aC, en què es construí un edifici monumental, dotat d’una cella precedida per un pati obert S'hi ha trobat un gran nombre d’exvots, quasi sempre figuretes de pedra que representen figures femenines
Tabernas
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat a la serra dels Filabres.
Agricultura i ramaderia Central solar i planta desalinitzadora Ceràmica Poblat prehistòric corresponent a la cultura megalítica andalusa
Peal de Becerro
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat a les serralades Bètiques, prop de la confluència del Guadiana Menor i el Guadalquivir.
Zona d’oliveres Trulls Hi destaca la cambra sepulcral del poblat ibèric de Toya segles V i VI ac
Marina de Cudeyo
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat al SE de la badia de Santander, a la ria de Cubas.
El nucli del terme és Rubayo, tot i que Pedreña és el centre més poblat Les activitats econòmiques més importants són l’agricultura, la ramaderia i sobretot la pesca
el Berrueco
Turó
Puig de la província de Salamanca, limítrof amb la d’Àvila, compost per tres turons: el Berroquillo, la Atalaya i el Berrueco.
Al Berroquillo han estat trobades restes arqueològiques d’establiments de l’edat de bronze Al poblat dit de Cancho Enamorado el Berrueco, els vetons, arribats en una onada de pobles pastors, desenvoluparen una vida ramadera amb fabricació de ceràmica excisa
Tomiño
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, situat a la dreta del Miño, al límit amb Portugal.
Agricultura i ramaderia Hi ha indústria alimentària i manufactures de la fusta El nucli més poblat del terme és Goián, on es conserva una fortalesa del s XVI, que defensava el territori espanyol dels atacs portuguesos Església romànica a Santa María de Tomiño
Ilduro
Història
Seca que encunyà moneda de bronze (asos) del tipus normal de les emissions ibèriques.
El nom correspon al precedent indígena que, romanitzat, donà Iluro Mataró Ha estat discutit si les emissions monetàries d’Ilduro podrien correspondre al poblat indígena del turó de Burriac o si són de la primitiva Mataró, encara amb el nom ibèric, sense romanitzar, com és més probable