Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
la Canal de Berdún
Vall d’Aragó, a les províncies d’Osca i Saragossa.
És orientada d’W a E i travessada per l’Aragó, riu que en el sector occidental, al límit amb Navarra, s’eixampla i forma el pantà de Yesa El seu centre és la vila de Berdún
Cabeza del Buey
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat a l’extrem SE de la província, al límit amb Còrdova.
El terme és drenat pel Zújar, que fa de límit entre les dues províncies i accidentat per la serra de Cabeza del Buey
Rías Altas
Zona costanera de Galícia, a les províncies de Corunya i Lugo.
Comprèn les ries de Camariñas, Corme i Laxe, la Corunya, Betanzos, Ares, Ferrol, Cedeira, Ortigueira, O Barqueiro, Viveiro, Foz i Ribadeo És muntanyosa i accidentada El clima és oceànic i la vegetació abundant El poblament està repartit en petits nuclis de caràcter dispers L’activitat econòmica més important és la pesca i les indústries derivades
Ulla
Riu
Riu de Galícia (115 km).
Neix a la Serra do Faro, al límit entre la província de Lugo i la de Pontevedra, segueix una direcció general E-W, tot marcant la divisió entre les províncies de la Corunya i de Pontevedra, i desguassa a la ria d’Arousa
Castella-la Manxa

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la part meridional de la Meseta central i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo; la capital és Toledo.
La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell…
Somosierra
Massís
Massís de la Serralada Central, a la península Ibèrica (2 129 m).
Separa la conca del Duero província de Segòvia de la del Tajo províncies de Madrid i Guadalajara És format de roques paleozoiques, que contrasten amb les eruptives del SW serra de Guadarrama i amb les mesozoiques del NE serra d’Ayllón El límit W és el port de Somosierra 1 404 m, aprofitat per la carreterra i el ferrocarril de Madrid a Burgos i França
La Alcarria
Comarca castellana que s’estén per les províncies de Guadalajara, Conca i Madrid.
És un relleu format per roques calcàries del pontià que baixen cap al S des d’una altitud de poc més de 1 000 m fins als 750 m molt dissecada per la penetració del Tajo, el Tajuña i els seus afluents, forma un conjunt de páramos, relleu tabular, i valls d’erosió Al marge septentrional, en contacte amb el Sistema Central, l’erosió ha format un relleu més variat sòl de materials detrítics amb altures que ultrapassen els 1 000 m A l’E, l’anticlinal secundari de la serra d’Altomira és travessat epigènicament pel Tajo i pel Guadiela cavant congosts que han estat aprofitats per a la construcció…
parc nacional de La Montaña de Covadonga

Vista del llac d’Enol, al sector de Covadonga del parc nacional dels Picos d’Europa
© Jaume Ferrández
Espai natural
Parc nacional creat el 1918 per protegir el sector occidental dels Picos de Europa.
Inicialment protegia una àrea de 16925 ha pròxima al santuari de Covadonga Fou el primer espai protegit de l’Estat espanyol L’ampliació de la protecció a la resta del massís dels Picos de Europa, el 1995, feu canviar el nom pel de parc nacional dels Picos de Europa La nova superfície protegida és de 67455 ha, que corresponen a onze termes municipals i tres províncies Astúries 27355 ha, Cantàbria 15381 ha i Lleó 24719 ha El 2003 fou declarat per la UNESCO reserva de la biosfera
Gredos
Serra de la península Ibèrica, la més important del Sistema Central, separada de la serra de Guadarrama per la Paramera de Ávila.
Accidenta part de les províncies de Toledo, Àvila i Càceres Constitueix un gran horst de materials granítics originat per les dislocacions que afectaren l’antic massís en els moviments alpins La vall del Tiétar en limita el vessant meridional, mentre que les valls del Tormes i de l’Alberche en limiten el vessant septentrional L’altitud màxima és a la Plaza del Moro Almanzor, a 2 592 m Presenta formes suaus on no l’ha afectat l’erosió, i la vegetació hi és escassa, a causa de la degradació que ha sofert el pi i el roure són els arbres principals
Betanzos
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, a la ria de Betanzos.
Centre de subàrea comercial, agrícola i ramadera de la comarca de Betanzos La seva indústria és derivada de la fusta, de l’agricultura i de la pesca Destaquen l’església de Santiago, romànica, i la de Sant Francesc, una de les millors del gòtic gallec del segle XIV Betanzos és la romana Brigantium Flavium al segle XVIII era capital d’una de les set províncies gallegues i ciutat marítima, fins que, aquell mateix segle, els alluvions del riu Mandeo ompliren el port i, per manca de treballs de canalització, la ciutat restà distanciada de la mar Fou camp de concentració de presoners…