Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
San Miguel de Aralar
Santuari
Santuari, d’estil romànic (segle XI), situat a la muntanya d’Aralar, a Navarra.
És de planta rectangular, amb tres naus i tres absis, sense creuer En el centre hi ha una capella, que ocupa el lloc destinat al cor, també romànica El retaule de l’altar major, figuratiu i d’esmalts, del començament del s XI, és d’estil bizantí
Santalla de Bóveda
Temple situat en una construcció romana quasi subterrània del municipi de Begonte (Galícia).
Bé que el seu estudi ha presentat i presenta encara problemes, sembla que fou originàriament un temple pagà cristianitzat entre els segles IV i V de planta rectangular i amb columnes corínties al voltant d’una piscina central, conserva interessants pintures murals segles V-VI, de certes influències orientals i també pompeianes
San Pedro de la Nave
Església
Església situada al municipi d’El Campillo, a la província de Zamora.
De la fi del segle VII, és una de les obres més representatives de l’art visigòtic Té tres naus, creuer i absis rectangular És molt important la part escultòrica, amb capitells historiats Daniel a la fossa dels lleons, sacrifici d’Isaac, etc i decoració vegetal que recorda teixits bizantins i sassànides El 1930 fou traslladada al lloc on és actualment, en ésser cobert l’antic emplaçament per una presa
Santa María de Naranco

L’església de Santa Maria de Naranco
© Laura Martínez Ajona
Construcció del segle IX, originàriament pavelló de Ramir I d’Astúries, situada als afores d’Oviedo.
Rectangular i d’una sola nau, amb contraforts a l’exterior, té dos pisos, l’inferior de poca alçada, ambdós amb un cos central amb volta de canó, reforçada amb arcs fajones El superior, que acaba amb dos miradors, té arcs cecs amb decoració de soga a les columnes Obra clau de l’art asturià, esvelta i ben proporcionada, és d’una gran originalitat, malgrat les influències visigòtiques, carolíngies i orientals
El Pardo
Barri
Barri de Madrid, antic municipi incorporat a la ciutat el 1951.
Lloc de caceres reials, hi fou construït un primer palau el 1405 Entre el 1547 i el 1558 hi fou edificat el palau actual, restaurat després d’un incendi el 1614 i reformat definitivament el 1772 És un edifici de planta rectangular amb torres als angles i tres patis interiors Residència de Francisco Franco 1939-75, a l’actual barri homònim cresqué la zona residencial de Mingorrubio per a la seva guàrdia personal L’octubre del 2019 foren traslladades al cementiri de Mingorrubio les despulles del dictador, procedents del Valle de los Caídos Actualment el palau és un museu i també…
Carmona
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat a llevant de la ciutat de Sevilla i drenat pel riu Corbones.
D’economia agrària, té indústria derivada de l’agricultura farina, oli Correspon a l’antiga Carmo , probablement d’origen tartessi fou dominada pels cartaginesos i pels romans 206 aC Durant les guerres civils Carmona fou aliada de Juli Cèsar i hom l’erigí en municipi romà inclòs al convent jurídic astigità de la província Bètica Ocupada per Mūsà ibn Nuṣayr el 711, durant el s XI esdevingué centre de la taifa de Carmona , de la família berber dels Banū Birzal, annexada al regne de Sevilla el 1067 Fou reconquerida per Ferran III de Castella 1247 Conserva vestigis romans muralles,…
Madīnat al-Zahrā’
Ciutat
Ciutat construïda (936 — ~976) prop de Còrdova per ‘Abd al-Raḥmān III i al-Ḥakam II i convertida en capital del Califat.
De planta rectangular i emmurallada 1 518 × 745 m, tenia clavegueres, aigua corrent i carrers empedrats conservats fins a mitjan s XVII Fou projectada en terrasses esglaonades, la part alta destinada a dependències palatines i administratives —el 947 s’hi traslladà la seca de Còrdova— i la inferior a habitatges, a mesquita inaugurada el 941, a botigues, a jardins i àdhuc a un parc zoològic Els relats de les ambaixades cristianes que hi acudiren permeten de reconstruir-ne, en part, la sumptuositat del protocol i el luxe arquitectònic Saquejada i destruïda el 1010 Muḥammad II de…
Saragossa
La torre de la Seu de Saragossa
© Fototeca.cat
Municipi
Capital d’Aragó i de la província homònima.
La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…