Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
la Sarsa
Caseria
Caseria del municipi de Jumella, una part de la qual està dins el terme de Favanella.
Dóna nom al sector de la Sarsa
la Sarsa
Caseria
Caseria del municipi de Favanella, una part de la qual està dins el terme de Jumella.
Dóna nom al sector de la Sarsa
la Sarsa
Caseria
Sector que comprèn la caseria de la Sarsa dividida entre els municipis de Favanella i de Jumella, a la província de Múrcia, dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe.
És la zona de població de llengua catalana més profunda a ponent de la ratlla de Castella
l’Ombria de la Sarsa
Caseria
Caseria de la regió del Carxe (Múrcia), dins el municipi de Jumella, al límit amb el de Favanella, al nord de la Sarsa.
Jumella
Municipi
Municipi de la comunitat autòmoma de Múrcia, al límit amb el País Valencià.
Té vins molt anomenats i fàbriques de licor Hi ha restes del castell del marquès de Villena s XV, i església d’estil gòtic, amb façana renaixentista Dins el terme hi ha el poble de la Torre del Rico, una part del de la Canyada del Trigo i les caseries de la Sarsa, la Moreneta, la Barquilla, la Raja i l’ Arsenal, dins la zona de la llengua catalana del Carxe
Sobrarb
Comarca d’Aragó, a migjorn de les occitanes de Comenge i Bigorra, a llevant de les aragoneses de l’Alt Aragó i el Somontano d’Osca, al nord de Somontano de Barbastre i comarca de Graus, i a ponent de la Ribagorça.
Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…
Espanya
Mapa de les colonitzacions púniques i gregues
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom donat des de l’antiguitat a l'àmbit territorial i els pobles de la península Ibèrica.
El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…