Resultats de la cerca

Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber

La majoria de les tombes corresponen a la segona etapa de la cultura ibèrica segles III-I aC, però aparegueren també escultures ibèriques de pedra de la primera fase, ara al Museo de Murcia

Fou fundat a la segona meitat del segle X L’església, iniciada al començament del segle XII, de tres naus, sense creuer, i amb absis semicirculars, és d’estil romànic amb elements mudèjars i gòtics La torre és del segle XIII

Prop es troba un poblat ibèric, un dels més ben coneguts de la vall de l’Ebre, excavat per Joan Cabré i Aguiló, bon exemple de l’urbanisme ibèric de la segona fase ss III-I aC, en el qual ha estat trobada abundant ceràmica pintada

Sembla que es trobava prop de l’actual llogaret de Los Molinos Sobrarb, al lloc dit al segle XI castrum Sancti Martini L’abat Victorià, durant la segona part del segle VI, feu d’aquest monestir un focus d’espiritualitat, i creà diversos monestirs a ambdues parts del Pirineu Les notícies d’Assan es perden al segle VII Prop d’aquest monestir fou creada al segle XI l’abadia benedictina de Sant Victorià d’Assan

S’hi han documentat dues fases d’utilització La més recent, datada de la segona meitat del segle V aC i al segle IV aC, correspon a una necròpolis de túmuls quadrangulars, característica del SE de la península Ibèrica La fase més antiga, datada entorn del 500 aC, es caracteritza per la presència d’un gran monument funerari en forma de torre de 10 m d’alçada, decorat amb baixos relleus de tema mitològic, que probablement correspon a la sepultura d’un rei

La seva economia es basa, fonamentalment, en la indústria màquines d’escriure, motocicletes, mobles metàllics, aparells de precisió, de la qual destaca la fabricació d’armes, que s’inicià cap al 1538 i que amb la creació de la Compañía Guipuzcoana de Caracas 1728, que venia les armes a Amèrica, revifà l’expansió econòmica, gairebé nulla al s XVII Fou la primera ciutat on hom proclamà la Segona República Formà part del " Cinturón de hierro " durant la guerra civil de 1936-39, en el decurs de la qual fou gairebé destruïda

L’assentament, d’unes 10,5 ha de superfície, és delimitat per una muralla L’element més notable del conjunt és un santuari situat fora de l’assentament, immediatament al S de la muralla, i en el qual s’han reconegut dues fases La primera data del s IV i és mal coneguda a causa de les modificacions realitzades durant la segona fase, al s II aC, en què es construí un edifici monumental, dotat d’una cella precedida per un pati obert S'hi ha trobat un gran nombre d’exvots, quasi sempre figuretes de pedra que representen figures femenines

Antiga capital de l’illa, fundada al segle XV pel conqueridor Alonso Fernández de Lugo , esdevingué centre universitari i episcopal de l’arxipèlag a partir de la segona meitat del segle XIX, després d’un estancament, a causa del desenvolupament del port de Santa Cruz de Tenerife als segles XVIII i XIX Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de La Laguna, fundada el 1701 Conserva esglésies i edificis de l’època fundacional la catedral, l’església de la Concepción i el palau episcopal L’any 1999 el conjunt històric fou declarat patrimoni de la humanitat

Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn…