Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
província eclesiàstica Cartaginense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica, també denominada Cartaginense Espartària, basada en la província romana civil corresponent.
A mitjan segle VII comprenia les seus episcopals de Toledo metròpolis, Complutum Alcalá de Henares, Sigüenza, Osma, Palència, Segòvia, Valeria Valera, Arcavica i, a la part meridional, Oretum Granátula, Segobriga , confosa durant molt temps amb Sogorb, però que cal situar a Cabeza del Griego, prop d’Uclés, València, Xàtiva, Dénia, Elx juntament amb Elo , Basti Baza, Mentesa La Guardia de Jaén, Acci Guadix, Biatia Baeza, Castulo Cazlona i Bigastrum Cehegín Anteriorment, també al sud, existiren les seus d’ Abula Abla, Urci , Eliocroca Llorca, Carca Caravaca, la de Cartago Nova Cartagena, que…
Ibèria
Nom emprat també com a sinònim d’Espanya o de la península Ibèrica.
Las Bardenas
Paisatge característic de les Bardenas Reales
© Marta Dòria
Comarca de Navarra, situada entre els rius Ebre i Aragó, també anomenada Bardenas Reales
.
És una àrea de pluges escasses, però torrencials, de pobra vegetació de matolls farigola, romaní, savines i mancada d’arbres només resta bosc residual de pins Las Bardenas són terres de pastures d’hivern, a les quals tenen dret 20 pobles de la ribera de Navarra i les valls pirinenques d’Erronkari Roncal i Saraitzu Salazar L’aprofitament agrícola té com a base els cereals i l’horta a la ribera dels rius Per al regatge són utilitzades les aigües del canal de Tauste i les del canal de Las Bardenas
Sidi Ifni
Enclavament
Antic enclavament (conegut també per Santa Cruz de Mar Pequeña) de l’Estat espanyol a la costa atlàntica del Marroc, davant l’illa de Lanzarote.
La presència espanyola datava del 1476, però no fou ocupat oficialment fins el 1934, i tornà al Marroc el 1969 La població és majoritàriament berber
Sierra de la Peña
Serra
Serralada d’Aragó, a la província d’Osca, que corre d’W a E entre el riu Aragó (que la flanqueja també pel cantó N) i el Gállego.
A la Peña de Oroel té 1 769 m
La Peza
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat al N de la Sierra Nevada i drenat per diversos afluents del riu Fardes, que també travessa part del terme.
el Soler
Poble
Poble del municipi de Graus, Aragó, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la dreta de l’Isàvena, prop del límit amb el terme català de Güel, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, també dita de Sant Marc.
Al segle XIX formà part del municipi de Torrelabat i el Soler
baronia de Torrellas
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el municipi de Torrellas, Aragó, atorgada en una concòrdia feta el 1381 entre el rei Pere III de Catalunya-Aragó i Pere Lopes de Gurrea òlim Pere de Torrelles.
Passà als Bardaixí, cognomenats també Torrelles, i finalment als Jordán de Urríes
Beas de Segura
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat a l’esquerra del riu Guadalimar.
És drenat també pel riu Beas L’economia és bàsicament agrícola i ramadera
Rincón de Soto
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat al S de Calahorra, al marge dret del riu Ebre.
Hi predomina l’agricultura de regadiu També hi ha ramaderia i certa indústria conservera