Resultats de la cerca

És una fossa tectònica regada pel Deva Hi ha conreus de cereals, ametllers, vinya i fruiters Té ramaderia bovina i ovina Indret turístic, conserva el monestir de Santo Toribio antigament San Martín, cèlebre pel monjo Beat de Liébana

És un horst granític, separat de la serra de La Serrota per la fossa tectònica d’Amblés-Corneja El descens al subaltiplà nord es realitza mitjançant un peneplà esglaonat La pluviositat hi és escassa, i les vinyes en són el principal conreu

Neix a la Sierra de Gata, travessa el peneplà paleozoic pantà de Puerto Seguro, s’endinsa a la fossa tectònica de Ciudad Rodrigo, entra novament en terreny paleozoic La Berzosa i en el seu curs inferior és fronterer entre Portugal i Espanya Règim pluvionival oceànic amb influències mediterrànies

És una fossa tectònica omplerta per materials terciaris, que oscilla entre els 400 i els 500 m, mentre que l’orla muntanyosa paleozoica és situada entre els 1 500 i els 2 000 m La comarca pertany a la conca del Sil, que és la seva sortida natural cap a Galícia El clima és humit, i les temperatures són més elevades que a la Meseta Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes, landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls són ocupats per conreus El principal recurs econòmic és la ramaderia, seguida de l’explotació de les mines de carbó La població és distribuïda en petits nuclis…

És la més important i més meridional de les anomenades serralades Bètiques i té una altitud mitjana de quasi 2 000 m El nucli principal i més característic és Sierra Nevada, on es troba el cim culminant de la península Ibèrica, el Mulhacén 3 478 m En conjunt constitueix una serralada alpina d’estructura tectònica complexa, amb mantells de corriment i que es presenta en una sèrie de massissos separats per valls transversals d’origen tectònic És constituïda per materials cristallins que formen el nucli primitiu i esquists i calcàries molt metamorfosats, i a la perifèria sediments…

De composició bàsicament granítica, alterna amb roques metamòrfiques i, més a l’E, amb gneis glandular i micacites A l’E de la Meseta de Lugo i al SE de la vall del Sil afloren materials paleozoics El massís Galaic constitueix un fragment de l’antic massís hercinià ibèric, rejovenit per l’acció tectònica alpina, que el fracturà en una sèrie de blocs, en direcció dominant NE-SW El bloc occidental, que s’estén entre la costa i la vall inferior del Miño, és poc elevat Cap a l’E s’aixeca el bloc comprès entre les valls del Miño i del Cávado, d’altitud mitjana, el qual és seguit, pel…

Hom hi pot distingir tres unitats principals l' àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest l' àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines pillow lavas d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic i l' àrea bètica, formada sobretot per…

És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans…

La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…