Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Arico
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries.
Terreny força accidentat Yarosa, 2 500 m
Bélmez de la Moraleda
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, drenat pel riu Jandulilla, afluent del Guadalquivir.
El terreny és molt accidentat per la serra de Mágina
Belmonte de Miranda
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, drenat pel Pigüeña, afluent del Narcea.
Situat en un terreny molt accidentat, l’economia és bàsicament ramadera
Ribeira
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la costa nord de la ria d’Arousa.
Terreny muntanyós Té horta Produeix vi, blat de moro, cereals i patates Ramaderia bovina i porcina La principal riquesa és la pesca i la seva indústria derivada
Águeda
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent per l’esquerra del Duero (130 km).
Neix a la Sierra de Gata, travessa el peneplà paleozoic pantà de Puerto Seguro, s’endinsa a la fossa tectònica de Ciudad Rodrigo, entra novament en terreny paleozoic La Berzosa i en el seu curs inferior és fronterer entre Portugal i Espanya Règim pluvionival oceànic amb influències mediterrànies
Las Marismas
Aiguamoll
Regió plana i pantanosa d’Andalusia, situada prop de la desembocadura del Guadalquivir.
Separada de la mar per la línia de dunes d’Arenas Gordas, assoleix una superfície total de l’ordre d’uns 4 200 km 2 El riu Guadalquivir la travessa, dividit en diferents braços Una bona part del terreny és dedicada a la ramaderia temporera Malgrat els esforços desplegats, la zona ben conreada és encara relativament escassa
Estepa

Vista d’Estepa
magro_kr (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat als primers contraforts nord-occidentals de les serralades Bètiques.
En gran part és encara en terreny planer, la qual cosa facilita les activitats agrícoles olivera i cereals En indústria predomina clarament el sector alimentari, especialment el sector de dolços nadalencs mantecats, polvorons, turrons També hi ha transformació de l’oli i fabricació d’embotits Dins la ciutat d’Estepa destaquen l’església gòtico-mudèjar de Santa María la Mayor, l’església renaixentista de Sant Sebastián i un grup d’esglésies que són una bona mostra del barroc El Carmen, Los Remedios i La Asunción
Sil
Riu
Riu de Galícia, afluent principal del Miño (228 km).
Neix a Cueto Albo, prop del port de Somiedo, a La Babia, en terreny lleonès En direcció S s’encaixa a la Sierra de Gistreo i entra a la depressió de Ponferrada En direcció W entra a Galícia i desguassa al Miño per Penalva, poc abans d’Ourense Porta uns 150 m 3 , per una conca vessant de 8 558 km 2 , o sia una abundància de 17,5 l/s/km 2 , que és, doncs, molt alta De règim pluvionival oceànic acusa sensiblement la fosa de neu de la capçalera, és d’una regularitat remarcable Està molt equipat per a la producció d’energia més d’un milió de kW
palau de l’Aljaferia
Edifici de Saragossa que conserva les restes més importants de l’art fet al regnat dels Banū Hūd, en particular a l’època d’Abū Ǧa‘far-al-Muqtadir, entre el 1047 i el 1081.
Era un palau fortificat en terreny pla, d’un tipus freqüent a Mesopotàmia, i el seu recinte tenia planta de quadrilàter irregular, reforçat amb torres rodones i una de quadrada, més forta, que deixava un pati al centre Subsisteixen parts importants de l’oratori, amb el miḥrāb i arcs mixtilinis i lobulats, fragments constructius i decoratius d’alabastre, capitells més esvelts que els califals i elements de les arcades del pati que desenvolupen, amb varietat de solucions i gran riquesa ornamental, l’entrecreuament d’arcs iniciat a la mesquita de Còrdova Molts d’aquests elements es…
taifa de Saragossa

fototeca.cat
©
Història
Regne musulmà sorgit amb capital a la ciutat homònima, com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1031).
En foren sobirans des de l’origen membres de la família dels Banū Tuǧib tugíbida, fins que, en morir assassinat Munḏir II ibn Yaḥyà 1039 i en alçar-se en revolta la població, el governador de Lleida, Sulaymàn ibn Muḥammad, s’emparà del territori i hi instaurà la dinastia dels Banū Ḥūd El període de la taifa saragossana es caracteritzà pels successius enfrontaments i aliances dels seus sobirans amb els regnes cristians —navarrès, lleonès i comtats catalans—, per la variabilitat de les seves fronteres la taifa comprengué, en certes èpoques, els territoris de Tortosa, 1059, i Dénia, 1076, per la…