Resultats de la cerca

És formada per diferents cambres, que s’estenen en una longitud d’uns 200 m Després d’una primera utilització a la meitat del segon millenni, fou novament ocupada entre el 1200 i el 1000 aC D’aquest segon moment data un conjunt excepcional d’objectes tallats en fusta d’ullastre, entre els quals destaquen dues representacions antropomorfes Un tercer moment d’ús, al principi del primer millenni aC, es caracteritza per la presència d’una necròpoli i diversos dipòsits votius formats per objectes metàllics, a més d’un disc de vori

A la finca hi ha una torre de refugi predial dels segles XIV-XV adossada a les cases senyorials El jaciment, proper a la torre i a les cases, fou excavat i estudiat 1982-87 per Lluís Plantalamor Massanet, que hi va reconèixer fins a deu estructures que correspondrien, possiblement, a un santuari comunal En aquest santuari, cada comunitat propera hi construiria alguna mena d’edifici temple, casa, etc damunt d’una necròpolis hipogea prèvia, datada entre el període pretalaiòtic 2000-1400 aC i el talaiòtic I 1400-1000 aC D’entre les construccions, destaquen dos recintes…

Les excavacions del 1995 hi han descobert un conjunt excepcional d’objectes de fusta en excellent estat de conservació, així com una perla fenícia de vidre i anelles de ferro datats entorn de l’any 1000 aC Es tracta d’una de les troballes més antigues d’aquest metall a la Mediterrània occidental

Es tracta d’un edifici de grans dimensions, de més de 13 m de longitud per una amplada interna de 4 m, situat prop de la mar És una de les poques construccions d’aquest tipus que han estat documentades a l’illa de Menorca Fou utilitzada entre el final del s XVIII i el s XIII aC

Hi ha dues importants navetes funeràries, construïdes en la segona meitat del II milleni aC La naveta més septentrional té la part superior derruïda i destaca per una llosa perforada a l’entrada La naveta meridional està molt ben conservada, i s’observa la seva forma absidal, l’interior de dos pisos on es dipositaven els enterraments i l’entrada amb llinda monolítica 

Colònia de Panticapèon, fundada en edat incerta, potser sobre un lloc on s’establiren cimmeris i escites, sembla que tingué vincles comercials importants amb els sàrmates i amb el regne del Bòsfor, del qual formà part vers el s I aC Destruïda en època d’August, ressorgí al mateix lloc una nova ciutat, amb dues comunitats, que, probablement, fou devastada pels huns

Conserva una gran sala hipòstila, fragments de muralla, coves, una habitació talaiòtica, restes d’un altre talaiot menor i, sobretot, el gran talaiot conegut com lataula de Torralba d’en Salord, de 5 m d’alçada L’anomenat recinte de lataula és voltat de pilars laterals Excavat entre els anys 1974 i 1982, els treballs proporcionaren una cronologia de poblament d’entre els s X i II aC

Comprèn l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos, l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars És formada al S pel Gran Caucas i els seus contraforts, i al N, per la plana alluvial del Kuban’ el clima és temperat La regió és drenada per l’Urup i altres afluents del Kuban’, que davallen del Gran Caucas De terres negres molt fèrtils, l’economia es basa principalment en l’agricultura cereals Malgrat ésser conquerida pels romans s I aC, la influència d’aquests hi fou molt feble Al s V fou conquerida pels perses, i al s XVI, per Tamerlà…

S'hi conserven les muralles d’un poblat talaiòtic, que tenen una llargària d’uns 870 m, i una única porta d’entrada, que es troba en bon estat de conservació El poblat es troba envoltat de vegetació, fet que dificulta trobar l’itinerari recomanat de visita i identificar cadascun dels monuments que el conformen Dins del recinte hi ha altres monuments de la cultura talaiòtica com són els quatre talaiots, un recinte de taula, sales hipòstiles, habitatges, etc Destaca el recinte de taula amb dues entrades, una excepció en relació a la resta de…

En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…