Resultats de la cerca
Es mostren 2302 resultats
Ribera de Cardós
Ribera de Cardós
© Xevi Varela
Vila, i cap administratiu, del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà) situada a 898 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós en una plana oberta a la vall, a migdia de la desembocadura de la ribera d’Estaon.
El nucli més antic és a ponent de la carretera que segueix la vall, mentre que les noves construccions segueixen per migdia l’eix de la carretera En un extrem de la població, una mica separada, es destaca la notable església parroquial de Santa Maria de Ribera, romànica però modificada i ampliada al segle XVIII La façana conserva la part central antiga, amb el portal amb arquivolta i fris en dent de serra, sobre tres arcuacions també en dent de serra i un fris recte damunt escacat enmig s’obre una gran rosassa L’absis, modificat, és pintat de blanc i es conserva l’absidiola de la banda N, amb…
Gerri de la Sal
Gerri de la Sal
© Xevi Varela
Vila
Vila i cap de municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situada en un coster a la dreta de la Noguera Pallaresa.
La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble La part alta, on hi ha la Casa de la Sal segle XVIII, és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic segle XI refet més d’una vegada, que porta fins a l’antic monestir de Santa Maria…
Reserva de la Biosfera de Menorca
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO l’any 1993, que comprèn tota la superfície de l’illa de Menorca, pel seu valor com a patrimoni cultural, arqueològic, etnològic i arquitectònic.
La zona nucli de la reserva és el Parc Natural de S'Albufera des Grau, l’illa d’en Colom i el cap de Favàritx, una àrea que concentra una gran varietat de biòtops i acull espècies exclusives de l’illa, i també restes arqueològiques d’interès El 2004 s’aprovà l’ampliació dels límits del nucli central, mitjançant la incorporació d’una àrea addicional situada en zona marina La zona amortidora correspon a les àrees naturals d’interès especial derivades de la Llei d’espais naturals de Balears, i comprèn un 41% de l’espai de l’illa La resta del territori pertany a la zona de transició
la Torrassa
Castell
Antic castell del municipi d’Espot (Pallars Sobirà), prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l’accés a la vall d’Àneu.
En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa , la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu, i que alimenta la central hidroelèctrica de la Torrassa , amb una potència installada de 6 300 kW/A i una producció mitjana de 14 200 000 kWh
Torralba
Aspecte de la taula de Torralba d'en Salort
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Antic llogaret
Antic lloc del municipi d’Alaior (Menorca), al S de la ciutat, que ha donat nom a un sector del terme, de regadiu, i a diverses cases (Torralba d’En Sabord, Torralbet).
Hi ha una escola rural i una important estació megalítica, on destaquem una taula i un talaiot La taula és de grans dimensions, amb una pedra vertical de 4,30 m d'alçada, uns 2,50 m d'amplada i uns 0,5 m de gruix i una pedra capitell d'uns 3,60 m de llarg, aproximadament 1,15 m d'ample i 0,70 m de gruix
el Toro
Aspecte del santuari de la Mare de Déu del Toro
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Toro) situat al municipi des Mercadal (Menorca), al cim de la muntanya del Toro (385 m alt.), màxima elevació orogràfica de l’illa, a llevant de la vila.
La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems L’església fou regida successivament per mercedaris fins el 1297, capellans diocesans, augustinians 1595-1835, franciscans 1880-81, ermitans de Sant Pau i Sant Antoni 1941-68 i darrerament per franciscanes La comunitat augustiniana…
Tornafort
Vista aèria de les restes del castell de Tornafort
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), al vessant N de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puigforniu i Soriguera.
La seva església parroquial Santa Coloma depèn de la de Malmercat Formà part del vescomtat de Vilamur
Torena
Despoblat
Despoblat del municipi de Sort (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Llessui, a l’indret conegut pel tossal de Torena (1 677 m alt.).
El castell de Torena és esmentat ja l’any 980 Esdevingué el centre jurisdiccional de la vall d’Àssua, i donà nom al llinatge que senyorejà la vall Desaparegué al s XV igual com el poble del mateix nom i fou substituït com a cap de la vall d’Àssua pel castell de Malavella