Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
comandància general de Balears
Militar
Demarcació militar que comprèn les Illes Balears; la seva capital és Palma.
Aquesta denominació substituí, el 1984, l’antiga de capitania general de Balears
capitania general de Balears
Militar
Demarcació militar que comprèn les Illes Balears; la seva capital és Palma.
Aquesta denominació substituí, al s XX, l’antiga de capitania general de Mallorca La divisió militar de l’Estat espanyol feta el 1893 respectà aquesta denominació, malgrat que a la península Ibèrica les antigues capitanies generals foren anomenades des d’aleshores regions militars Durant la Segona República, arran de la gestió ministerial de Manuel Azaña, fou anomenada comandància general de Balears, nom que recuperà el 1984 després d’una nova reorganització de l’exèrcit de l’Estat espanyol
Illes Balears
Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…
província de Balears
Província
Demarcació administrativa que comprèn la totalitat de les Illes Balears, la capital de la qual és Palma.
És dividida en 5 partits judicials i 67 municipis 2001 Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l’Estat espanyol efectuades al començament del s XIX, a partir de l’annexió definitiva de Menorca 1802 departament el 1809, prefectura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833 Els partits judicials foren creats el 1834 a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins el 1849, que fou incorporat al de Maó
Abidjan
Ciutat
Capital del departament d’Abidjan, a la Costa d’Ivori.
Emplaçada en una península de l’albufera d’Ebrié, l’obertura del canal de Vridi el 1950 convertí la ciutat en port d’aigua profunda el hinterland del qual s’estén fins al Níger La ciutat, que ha crescut de pressa gràcies al port tenia 26000 h el 1937, consta de tres parts Le Plateau, centre d’afers Adjamé, barri industrial i d’habitatge i, a l’illa de Petit Bassam, el raval de Treichville Centre industrial laminació d’alumini, indústria química, construcció mecànica, refinatge de petroli Elaboració i comerç de productes agraris de la regió fusta, cafè, cacau, pinya tropical, plàtans, oli de…
bisbat de Menorca
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que comprèn l’illa de Menorca i té la capital a Ciutadella.
La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del s V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor llatí que residia a…
Costa d’Ivori
Estat
Estat de l’Àfrica central, a la part occidental del golf de Guinea, limitat al nord per Burkina Faso i Mali, a l’est per Ghana, i a l’oest per Guinea i Libèria; la capital és Yamoussoukro.
La geografia física Geològicament la Costa d’Ivori és formada per un sòcol cristallí i metamòrfic cobert de materials argilosos que es donen al litoral juntament amb sorres de l’era terciària Des del punt de vista morfològic hom hi distingeix dues grans unitats de relleu els altiplans i les planes Els altiplans amb altituds superiors als 350 m i els glacis formen, respectivament, la part septentrional i central del territori Les planes ocupen la part meridional al llarg de la costa i no sobrepassen els 200 m alt La costa té un sector oriental baix, amb albuferes, i un altre d’occidental,…
Maó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a l’extrem oriental de l’illa.
La geografia S’estén des de la costa de tramuntana a la de migjorn Dues terceres parts del territori són formades per terrenys paleozoics, molt plegats a la part de llevant Carbonífer, Devonià, amb extensions planes al NE, al sector de Capifort La costa de tramuntana és alta i retallada, des del port d’Addaia fins al cap de Favàritx, extrem nord-oriental, des d’on retrocedeix i forma la cala Presili Continua vers el S per la cala de sa Torreta i les platges del Grau, davant l’illa d’en Colom les dunes…
bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…