Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
penyes d’Alaior
Sector de la costa de migjorn de Menorca, al municipi d’Alaior, entre les platges de son Bou i Cales Coves, format per un llarg penya-segat interromput per la cala de Llucalcari, la cala de Sant Llorenç i la cala en Porter.
son Bou
Urbanització
Urbanització del municipi d’Alaior (Menorca), situada entre Atalis i el cap de ses Penyes.
Vora seu, a més de diversos habitatges troglodítics, alguns d’habitats ja en època eneolítica, hi ha les restes de la basílica de son Bou Hi ha la platja de son Bou , un extens arenal
Alaior
Municipi
Municipi de Menorca, situat entre els de Maó, des Mercadal i es Migjorn Gran i la costa de migjorn.
El territori és drenat pels barrancs de son Bou i de cala en Porter El sector nord-est del terme, travessat per l’antic camí d’en Kane, és anomenat ses Graves La costa és, en part, baixa i sorrenca platges de son Bou i, en part, escarpada penyes d’Alaior El 64% de les terres són cultivades i el 36% són ocupades per boscs pins, alzines De la terra cultivada només el 2% és regada entre el 1920 i el 1930 hom començà a regar ses Canessies d’Alaior, prop de les platges de son Bou el 1960 fou projectat l’aprofitament de l’aigua del subsol per a regar els plans d’Alaior , al NE del…
Llucalari
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Lloc del municipi d’Alaior (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, on hi ha la cala de Llucalari, a llevant de la platja de son Bou, de la qual la separa el cap de ses Penyes.
Gata
Municipi
Municipi de la Marina Alta en una vall transversal del muntanyam subbètic del Marquesat, travessat d’W a E pel riu de Gorgos o de Xaló, que obre un difícil pas entre el rocam cretaci que constitueix les principals altituds (tossal Pla, penyes Blanques, Serrelles i Soldetes).
Una bona part del terme 902 ha és inculta L’agricultura 1132 ha és gairebé tota de secà la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses La indústria de la llata de margalló cabassos, capells, estores, etc, que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps de l’espart hom feia cordam A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí…