Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Sant Vicent d’Alcaidús
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat talaiòtic menorquí, al límit dels termes de Maó i Alaior, excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre.
Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura El poblat continuà habitat durant l’època romana
Lixus
Ciutat antiga
Ciutat feniciopúnica, mauritana i romana prop de Larraix (Marroc).
És situada sobre una elevació de 80 m a la dreta del riu Lukkos, molt a prop de la seva desembocadura a l’Atlàntic Els texts antics la consideren, amb Cadis, la fundació fenícia més antiga d’occident la tradició situava la seva fundació el 1100 aC, però les ceràmiques fenícies més antigues que s’hi han trobat daten d’èpoques posteriors, del segle VIII aC A partir del segle III aC experimentà una forta expansió i s’emmurallà l’acròpolis L’edifici més important que s’hi coneix era un gran temple situat a l’acròpolis, on han aparegut restes d’altres edificis religiosos datats entre el segle III…
Menorca

Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, la més oriental, situada entre els paral·lels 39° 47’ 55’’ i 40° 05’ 17’’ lat N i entre els meridians 10° 08’ 05’’ i 10° 41’ 28’’ long E.
Té una extensió de 701,84 km 2 el 14% de la total de l’arxipèlag, 216 km de costa i unes distàncies màximes de 53 km de W a E del cap de Menorca o de Bajolí a la punta de la Mola i de 23 km de N a S del cap de Cavalleria a la punta de son Bou La posició llevantina en el conjunt de les illes baleàriques li dona una situació privilegiada en la Mediterrània occidental La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l’economia menorquines i ha donat a l’illa una personalitat molt característica i diferenciada dins el conjunt baleàric És la segona en extensió i en…