Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Coloma
Astronomia
Constel·lació austral, situada entre les del Ca Major i la Popa.
L’estel principal és un binari de magnitud 3
Matella
Monestir
Antic monestir (Santa Coloma de Matella) de dones que seguien una regla de tipus benedictí, situat al N de Sant Iscle d’Empordà (Serra de Daró, Baix Empordà).
L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià —que hi exerciren sempre un cert domini—, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Margarida de Vilanera, i aviat s’extingí L’església serví de pallissa durant segles al Mas Cebrià
Fitor
Dolmen dels Tres Peus a Fitor (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), al sector muntanyós del terme, al massís de les Gavarres, a la capçalera de la riera de Fitor
, afluent, per la dreta, del Daró.
L’església parroquial és dedicada a santa Coloma Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus Formava part de l’antic terme de Fonteta
la Llebre
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà, Orió, el Ca Major i la Coloma.
Conté 72 estels visibles a ull nu, bé que són pocs els brillants L’astre principal, α Leporis , anomenat també Arneb , és un estel supergegant que pertany al tipus espectral F0, té una magnitud aparent visual 2,69 i és a una distància de 410 anys llum
marquesat d’Albaida
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila —actualment ciutat— d’Albaida i els pobles d’Atzeneta d’Albaida, Aljorf, Benissada, Carrícola, Bufali, Otos i el Palomer.
La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró…
el Cavallet de Pintor
Astronomia
Constel·lació austral, al sud de la Coloma i a l’oest de la Quilla, prop del Gran Núvol de Magalhães.
L’estel més brillant és de magnitud 3
la Popa
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Ca Major, l’Unicorn, la Brúixola, la Vela, la Quilla, el Cavallet del Pintor i la Coloma.
Conté dos estels de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Puppis , és un estel groc de magnitud 2,76 que pertany al tipus espectral G5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també diversos cúmuls oberts Antigament, la constellació de la Popa era considerada com una part de la constellació d' Argo
el Besòs
Riu
Riu del sistema mediterrani català que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents: la riera de Mogent, el Congost, les rieres de Tenes i de Caldes, i el Ripoll.
Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…
puig Castellar
Vista del puig Castellar
JoMV
Turó
Turó (303 m), conegut també amb el nom de turó del Pollo, termenal dels municipis de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
És coronat per les ruïnes de l’important poblat ibèric de Puig Castellar