L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià —que hi exerciren sempre un cert domini—, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa. Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Margarida de Vilanera, i aviat s’extingí. L’església serví de pallissa durant segles al Mas Cebrià.