Resultats de la cerca

La geografia La capital és Richmond Limita al NE amb l’estat de Maryland el riu Potomac fa de frontera, al NW i a l’W amb els estats de Virgínia de l’Oest i Kentucky, al S amb el de Tennessee i de Carolina del Nord i a l’E amb l’oceà Atlàntic L’estat és constituït per regions molt diverses a tota la banda de ponent s’estén la serralada del Blue Ridge, del sistema apalatxià, que travessa l’estat de NE a SW, i a l’extrem sud-occidental els límits inclouen una part de l’altiplà de Cumberland, regió de gresos, i el Piedmont, regió muntanyosa, solcada pels rius que davallen dels Apalatxes i que la…

L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou Sobre el…

Situació i presentació S’estén pel sector sud-oriental de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i amb les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Torrebesses NE, Sarroca de Lleida NE, Aitona N, Seròs W i Maials SW, amb el de Flix Ribera d’Ebre al S i amb el garriguenc de la Granadella a l’E El terme forma part morfològicament de les plataformes garriguenques, i el poble marca l’interfluvi entre les valls dels barrancs afluents al Segre la vall d’Adar –on hi ha les restes d’aquest antic poble–, que aflueix a aquest riu a través de la vall de Carratalà, al sector NW de l’extens terme…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Garrigoles N, Verges E, Foixà S i Colomers W Jafre, escrit Jafare , Jaffare , Jafiro i Jafero al segle XIII, és l’únic topònim aràbic que Joan Coromines assenyala a l’Empordà, però altres investigadors el consideren derivat d’un nom personal germànic El terme té sectors planers, de terres alluvials, sobretot al SW i també al SE En la seva major part comprèn, però, terrenys suaument ondulats pels primers contraforts de les serres que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià El rec del Molí travessa el sector meridional, gairebé parallel i…

El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al pati del…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m Aquests estreps davallen fins al sector planer, més reduït, a la vall del Daró, el qual inicia aquí el curs inferior i…

Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…

Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…

Situació i presentació Limita amb l’Escala al N, amb Bellcaire d’Empordà i Ullà a l’W, amb Gualta i Fontanilles al SW i amb Pals al S Tota la franja llevantina limita amb la mar Ofereix un paisatge notablement variat per tal com es divideix en dues grans unitats geològiques el massís cretaci del Montgrí i la plana alluvial solcada pel tram final del Ter Comprèn la vila de Torroella, al peu de la muntanya de Santa Caterina i apartada de la mar, el barri mariner i turístic de l’Estartit, davant les illes Medes, el…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca…