Resultats de la cerca

Els principals recursos econòmics són les mines de bauxita i d’estany, l’explotació forestal i la pesca La capital és Tandjungpinang

És el mercat principal d’una rica regió agrícola, amb conreus d’arròs, canya de sucre, blat de moro, cotó i soia Té indústria sucrera i tèxtil Hi ha explotació de recursos forestals

És una illa muntanyosa, amb pics que, a la part central, arriben als 3000 m Els seus recursos són l’agricultura arròs, blat de moro, canya de sucre, cocoters i tabac, la pesca i l’explotació forestal Hi ha jaciments petrolífers a la costa NE Bula A partir del 1650 fou ocupada pels holandesos, que hi establiren algunes factories Fou incorporada a la República d’Indonèsia el 1950

La caiguda de Suharto 1998 fou una oportunitat de desactivar l’enfrontament crònic entre la milícia melanèsia i el govern indonesi Després de diverses temptatives, el 2001 Jakarta concedí un règim d’autogovern a Papua nom que aquest mateix any substituí el d’Irian Jaya i una elevada participació en els beneficis de l’explotació dels recursos minerals i de petroli Tanmateix, la inestabilitat no es resolgué del tot, a causa del rebuig de la població local als emigrants javanesos que el govern havia instat a desplaçar-se, i també perquè la guerrilla no renuncià a la independència La…

Situada entre Sumatra i les illes de la Sonda, té una forma allargassada en sentit parallel El S és ocupat per un sistema muntanyós ple de cons volcànics, més de 120 a tota l'illa, 32 dels quals són actius Semeru, 3876 m la costa és espadada El N és constituït d’alluvions moderns, terrasses antigues i baixos altiplans calcaris les costes són baixes, amb ports excellents El clima és equatorial les pluges disminueixen cap a l'W, on la pluviositat mínima és de 900 mm anuals La vegetació és de bosc equatorial La població, que representa el 64% del total de l'estat i experimenta un fort creixement…

La capital és Bandaaceh o Banda Aceh o Banda Atjeh 223446 h 2010 Regió muntanyosa, la població, en la seva majoria atjeh, es concentra a la plana costanera Agricultura, especialment arròs pesca, petroli Com a soldanat independent dominà al segle XVII part de la península de Malaia Després d’una llarga lluita 1898-1904 fou dominada pels holandesos Quan Indonèsia esdevingué independent 1949, el soldanat d’Atjeh que gaudia d’un estatut diferenciat respecte a les altres colònies holandeses d’Insulíndia hi fou incorporat per la força El 1959 hom li atorgà una certa autonomia, concessió que no…

Situació i presentació Limita a l’W amb Sant Jordi Desvalls Gironès, al N amb Vilopriu, a l’E amb Jafre i al S amb Foixà El poble agrupa tota la població del terme La resclosa de Colomers, antiga resclosa del rec del Molí, forma un pantà i fou reconstruïda en la dècada de 1970 El rec del Molí, que té la captació d’aigua en aquest lloc, permet la xarxa de regadius de la plana de la riba esquerra del curs inferior del Ter, fins a la mar, i mou, també des d’antic, diversos molins fariners en el seu recorregut Altres cursos són la riera de Vilopriu, prop del poble, i les rieres de Ramema o de…

Situació i presentació Limita amb l’Escala Alt Empordà al N, amb Torroella de Montgrí a l’E, amb Ullà al S, amb la Tallada d’Empordà a l’W i amb Albons al NW Travessa el municipi el rec del Molí, ara aprofitat per a regar, que abans alimentava diversos molins, entre els quals el molí de Bellcaire, que encara es conserva, com també la seva masia el terme és drenat, així mateix, per altres petites séquies que se’n deriven, tributàries del Ter Aquest riu sembla que antigament tenia dos braços, un dels quals desembocava a Empúries, després de travessar el terme de Bellcaire Va ser desviat a la…

Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…

Situació i presentació Limita amb Foixà N, Parlavà E, Corçà S-SW i la Pera W El terme, pla al centre i al N, és en bona part ondulat per serrats i pujols que tenen llurs màximes elevacions 180 m al sector de ponent, on es localitza la Toia i Terra Negra, nom, aquest darrer, originat pels afloraments volcànics que abunden al terme i que han donat lloc a l’explotació de pedreres de basalt La riera de Rupià, vora la qual és emplaçat el poble, afluent de la Riera Nova en la conca del Daró, rega el territori juntament amb altres torrenteres El terme és travessat, d’E a W, per la…