Resultats de la cerca
Es mostren 630 resultats
la Manxa
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi d’Alfés (Segrià).
Juntament amb Vinfaró i Torrepicona, pertangué als Romeu s XIV, als Remolins s XVI i als Riquer s XVII, després marquesos de Benavent
pla dels Pins de la Calàndria
Pla
Pla dels municipis de Gimenells i el Pla de la Font i Lleida (Segrià).
pantà de Sant Gregori
Pantà dels municipis d’Alcarràs i Gimenells i el Pla de la Font (Segrià).
Aiguamolls de l’Empordà
![](/sites/default/files/media/FOTO/Aiguamolls de lEmpordà.jpg)
Aspecte dels Aiguamolls de l’Empordà
© C.I.C. - Moià
Aiguamoll
Conjunt de maresmes generades pel curs final de la Muga i del Fluvià (Alt Empordà) i del Ter i del Daró (Baix Empordà).
Bé que parcialment dessecats cas de l’antic estany de Castelló , constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del delta de l’Ebre Hom hi ha creat el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà
la Sardera
Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana) estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.
Corresponen a un piedmont format pels alluvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses riberenques del Segre, més baixes, i de l’ample fondal estès entre Vilanova de Segrià i Alcarràs, cobert pels conreus A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu al nord, els de la serra del Coscollar, dominats pel cim de Sardera 336 m alt, de front…
Balàfia
Barri
Partida
Partida i barri perifèric de la ciutat de Lleida, situat al nord de la ciutat i desenvolupat a partir dels anys cinquanta.
És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida
el Raval de Baix
Veïnat
Veïnat i cap del municipi de Vall-llobrega (Baix Empordà).
És al bell mig de la vall de la riera de Vall-llobrega Les seves cases, dels s XVII i XVIII, s’arrengleren al llarg i en una banda del camí Hi ha l’església parroquial de Sant Mateu
serra Llarga
Serra
Serra del municipi de Cassà de la Selva (Gironès) i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà).
cap de Sant Sebastià
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sant_Sebastia_Palafrugell_cap.png)
El cap de Sant Sebastià, damunt el qual hom troba el santuari i la torre de Sant Sebastià
Pitu Garcia Batlle (Arxiu d'imatges del Museu del Suro de Palafrugell)
regió de Girona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona excepte la vall de Camprodon i la zona al S de la Tordera, que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú sense el Ripollès ni els territoris al N de l’Albera i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú després sotsvegueria i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716 Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833 És dividida en tres àrees comercials Girona, Figueres i Olot