Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ciutat ibèrica d’Ullastret
Vista aèria de la ciutat ibèrica d’Ullastret
Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Conjunt de jaciments arqueològics preromans ibèrics, situats en tres emplaçaments del municipi d’Ullastret (Baix Empordà).
Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…
Madrona
Aspecte de les restes de Sant Pere de Madrona, a Pinell de Solsonès
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pinell de Solsonès, a l’esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell (dins el terme de Castellar de la Ribera) i aflueix al Segre dins el terme de Bassella (Alt Urgell).
El sector centrat per l’antiga parròquia de SantPere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada L’antiga església parroquial SantPere era una bella i àmplia construcció…
Fontanilles
Fontanilles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter; el Daró travessa el terme en dos sectors, aigua amunt i aigua avall del terme de Gualta.
Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà i Ullà, al NE amb Gualta i Torroella de Montgrí, al SE amb Pals, al S amb Palau-sator, al SW amb Ullastret i a l’W amb Serra de Daró Comprèn el poble de Fontanilles, cap del municipi, i Llabià També inclou una vintena de masos disseminats, gairebé sempre al cim de les petites eminències eocèniques que emergeixen de la plana El terme és regat pel Daró, riu que travessa els dos extensos sectors planers del territori al NW, aigua amunt de Gualta, abans d’ésser canalitzat, i al SE, després d’haver estat convertit en canal i haver rebut…
Ullà
El poble d’Ullà, amb el massís del Montgrí coronat pel castell en segon terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a l’esquerra del Ter, aigua amunt de Torroella de Montgrí.
Situació i presentació Limita amb Torroella de Montgrí E i N, Bellcaire d’Empordà NW, la Tallada d’Empordà W, Fontanilles SW i Gualta S El municipi s’estén des dels vessants meridionals de l’extrem de ponent del massís del Montgrí, la muntanya d’Ullà, fins a la riba esquerra del Ter Per la seva situació inclou part de les terres àrides i rocoses del massís i un sector de la plana alluvial El poble d’Ullà i el barri de la Roqueta, que forma part de l’expansió urbana de Torroella, són els dos nuclis de poblament agrupat del municipi La carretera local de Santa Cristina d’Aro a Figueres C-31,…
Pinell de Solsonès
L’església parroquial de Sant Miquel de Pinell de Solsonès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell, la Noguera i la Segarra.
Situació i presentació S’estén a l’extrem de ponent de la comarca en contacte amb Castellar de la Ribera al N, amb Olius a llevant i amb Llobera al SE, i entronca amb la Segarra a migdia Sanaüja, i amb la Noguera Vilanova de l’Aguda i l’Alt Urgell Bassella a ponent Forma un planell inclinat de NE serra de Torregassa al SW, d’uns 900 a 500 m d’altitud vers el Segre, solcat per una sèrie de torrents riu de Madrona, riera de Sanaüja amb el seu afluent la riera de Sallent, etc, tributaris del Segre bé directament bé a través del Llobregós El terme, de poblament disseminat, comprèn els pobles de…
Lladurs
Lladurs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès que s’estén a la conca mitjana de la Ribera Salada, entre el Cardener i la serra de la Roca Llarga.
Situació i presentació Limita amb els termes d’Odèn N, Castellar de la Ribera W i S, Olius i Solsona S i Navès E Al NE és accidentat per les serres d’Encies cap d’Estaques, 1353 m i de Canalda, contraforts meridionals de la serra de Port del Comte, però la major part del territori constitueix ja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques del Segre i el Llobregat l’altitud va dels 700 m als 1000 m Al pla de Riard altiplà de més de 2 km de llargària, al S del cap d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, que divideix les aigües entre el Cardener i el Segre…
Ullastret
Detall de les muralles medievals d’Ullastret
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès en gran part a la dreta del Daró, que travessa el terme en direcció N-S al seu sector occidental.
Situació i presentació El municipi limita amb Serra de Daró N, Fontanilles NE, Palau-sator E, Vulpellac S, la Bisbal d’Empordà SW, Corçà W i Parlavà NW Ullastret és situat a la plana alluvial empordanesa i és regat, a més, per diverses séquies i recs que deriven de la dreta del Daró A la part oriental del terme hi havia hagut l’estany d’Ullastret, d’uns 3 km 2 d’extensió, que era alimentat per les aigües del Daró i per altres torrents de la seva conca La llacuna, que cita Francisco de Zamora en el seu viatge de la fi del segle XVIII, no fou dessecada fins al segle XIX, i convertida en fèrtils…
Verges
Verges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a l’esquerra del Ter, al sector de la seva plana al·luvial regada en bona part amb l’aigua del riu a través del canal del Molí de Bellcaire.
Situació i presentació A la vila de Verges hi ha la cruïlla entre les carreteres de la Bisbal a Figueres C-31 i de Torroella de Montgrí a Colomers, les quals travessen el terme de S a N i d’E a W, respectivament El Ter fa de divisòria meridional del terme, que limita a l’W amb Jafre, al NW amb Garrigoles, a l’E amb la Tallada d’Empordà, al S amb Serra de Daró i Ultramort i al SW amb Foixà A més del cap de municipi, al terme hi ha el petit veïnat de la Vall i algunes masies escampades Aspecte del rec del Molí al seu pas per Verges © Jaume Ferrández El territori és majoritàriament planer, amb…
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró
Sector de costa de s’Agaró (Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró)
© Rossend Gri i Casas
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que ocupa des dels contraforts costaners de les Gavarres fins a la platja d’Aro.
Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals formen un…
Calonge i Sant Antoni
Plaça del castell de Calonge
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, al vessant oriental de les Gavarres.
Situació i presentació El sector de muntanya té la màxima elevació al puig Cargol 363 m, al NE del terme La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa 298 m a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred Al SW les serres de les Roques i dels Vilars puig Palet, 145 m, amb la costa de Treumal i a llevant el puig Cabrer i les minses elevacions de puig Sesforques i el Collet, limiten la vall de Calonge, que s’obre a la mar a la platja de Sant Antoni i Torre Valentina El litoral sud del terme inclou, al sector…