Resultats de la cerca

Després de drenar les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i de les mateixes Gavarres, rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la séquia del Molí Segueix la direcció SW-NE, i després de rebre, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de Serra de Daró, canvia de direcció vers l’est i segueix parallel al curs del Ter en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que s’embassaven, fins al s XIX, a l’estany d’Ullastret, actualment…

Situació i presentació Limita amb l’Escala al N, amb Bellcaire d’Empordà i Ullà a l’W, amb Gualta i Fontanilles al SW i amb Pals al S Tota la franja llevantina limita amb la mar Ofereix un paisatge notablement variat per tal com es divideix en dues grans unitats geològiques el massís cretaci del Montgrí i la plana alluvial solcada pel tram final del Ter Comprèn la vila de Torroella, al peu de la muntanya de Santa Caterina i apartada de la mar, el barri mariner i turístic de l’Estartit, davant les illes Medes, el veïnat de Sobrestany i diverses masies escampades i urbanitzacions El topònim es…

La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…