Resultats de la cerca

L’antiga parròquia, consagrada el 904, era dedicada a sant Joan i esdevingué sufragània de la de Cruïlles Formà part de la baronia de Cruïlles

Forma un nucli agrupat a l’entorn de l’església, amb carrerons estrets i un eixample al llarg de la carretera de Girona Situat 1 km al N de Palamós, forma un sol conjunt urbà amb la vila L’antic municipi, annexat el 1942 a Palamós, havia portat antigament el nom de Vila-romà L’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà, edifici del segle XVIII, és documentada des del 1191 al segle XIV formava un sol districte parroquial amb Sant Mateu de Vall-llobrega i depenien del monestir de Sant Feliu de Guíxols Sant Joan de Palamós disposa de biblioteca, i celebra la seva festa major el primer…

L’església parroquial fou consagrada el 1123 i fou possessió de la mitra de Girona, igual que el lloc, que formà part de la batllia de la Bisbal En depenia Cunyà

L’edifici Es tracta d’un conjunt monàstic molt reformat i restaurat així, hi ha des de restes arquitectòniques del segle V fins a les construccions del nou cenobi inacabat que es va començar a edificar en època barroca Centra el conjunt l’església, que queda emmarcada per la torre del Fum al costat nord i la del Corn al sud, i va precedida, a la façana principal, per la Porta Ferrada De l’església romànica de mitjan s XI, gairebé reformada del tot en època gòtica, només s’ha conservat el sector oest de la nau, amb la façana decorada amb ornamentació llombarda a base de lesenes…

Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els…

El lloc, esmentat al segle XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada

A ponent del promontori hi ha la cala de Sant Elm El 1203 hom bastí en aquest indret la torre de Sant Elm per a defensa i vigia Enderrocada posteriorment, el 1542 hom bastí una ermita on des del 1474 fins al 1680 fou venerada una relíquia del Sant Drap i un castell de planta quadrada amb torres als angles Era regit per un governador Fou destruït per les tropes franceses l’any 1696 L’ermita fou reedificada el 1723 i els jurats de la vila la dedicaren també a la Mare de Déu del Bonviatge, juntament amb sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants Tenia un notable altar barroc Restaurada…

L’antiga església parroquial de Sant Climent, de la qual només resten poques ruïnes, amb sepultures excavades a la roca, era una cella monàstica on el 844 residien uns monjos El 881 la seva propietat fou cedida per privilegi de Carloman a la seu de Girona, cessió confirmada per un altre privilegi reial del 898 i per una butlla del 1010 A la fi del s XI se n'apoderaren els senyors de Peratallada, fins que el 1137 Dalmau de Peratallada la retornà a la seu de Girona Fou després una simple parròquia

És situat als vessants orientals del puig d’Arques, a les Gavarres L’església parroquial pertany a l’arxiprestat de Girona L’antiga casa forta de Camós és actualment pagesia El lloc formà part de la baronia de Cruïlles