Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra dela Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després dela conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat dela zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les…

És seu metropolitana i primada, cap dela província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte dela primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a lade Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de…

La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxer, baró de Xaló a llur net Gonçal Escrivà d’Íxer, li fou concedit el comtat el 1645 El segon titular fou el seu fill, Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana El títol passà, més tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río, i, el 1814, passà a…

La parròquia depengué dela d’AlbalatdelaRibera fins el 1316, que s’independitzà Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí En tingué la senyoria des del s XIV la família Jofre El 1704 ja estava despoblat Resta una paret, sembla ser de l'església

Vers l’E, el terme arriba fins a les serres que el separen de la Ribera Baixa el Tallat Roig, la serra de Corbera, la serra del Cavall Bernat Aproximadament paralleles a aquesta alineació es troben incloses dins el terme municipal les serres de la Murtra i de les Agulles Entre aquestes serres s’estenen les valls de la Murtra, de la Casella i d’Aigüesvives aquesta, en part, dins el terme de Carcaixent El terme havia inclòs també l’extens enclavat de la Garrofera, que junt amb altres territoris del terme d’Alzira passà a formar part el 1965 del municipi de Tous El principal curs d’aigua que…

La baronia fou concedida el 1464 a Elvira de Ribelles, casada en segones noces amb Joan de Montagut Dela família Montagut passà a la dels Sorell, comtes d’Albalat i barons de Beneixida

El regadiu ocupa gairebé la totalitat del terme, i aprofita l’aigua de les séquies d’Escalona 61 ha, Carcaixent 8 ha i la comunitat de regants 210 ha produeix principalment taronges 197 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 85% i per arrendataris La ramaderia és poc important Hi ha magatzems de preparació de fruita La població s’ha mantingut relativament estable, amb tendència a l’augment els últims anys El poble 653 h 2006, beneixiders 30 m…