Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Estadi Municipal de Can Llobet
Atletisme
Estadi d’atletisme de Barberà del Vallès.
Situat dins el complex municipal del mateix nom, s’inaugurà el 2006, en completar-se la remodelació i la modernització d’una pista anterior de terra que datava del 1992 Dona servei a la Unió Atlètica Barberà i emmarca un camp d’herba natural que s’utilitza bàsicament per a la pràctica del futbol americà
Minimotos Kàrting l’Escala
Automobilisme
Motociclisme
Circuits de competició per a karts i minimotos de l’Escala i l’Estartit.
Anterior al 1990, és una de les installacions d’aquestes modalitats més antigues de Catalunya Consta d’un circuit a l’Escala i un altre a l’Estartit i acull proves del Campionat de Catalunya i de la Copa Catalana, així com competicions estatals i internacionals És també la seu de l’equip Genikart de competició i d’una escola per a joves pilots
pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró
NET EC
Atletisme
Estadi d’atletisme de Mataró.
Inaugurat l’any 2008, és una ampliació de l’anterior installació, una pista de sis carrers que datava del 1991 i que s’emplaçava en l’indret on anteriorment hi havia hagut una pista de cendra construïda el 1972 És utilitzada bàsicament pels dos principals clubs d’atletisme de la ciutat, el Centre Atlètic Laietània i el Grup d’Atletisme Lluïsos Des del 1995 acull el Míting Ciutat de Mataró, que l’any 2011 coincidí amb el 91è Campionat de Catalunya absolut d’atletisme, competició que també se celebrà, per primer cop a la mateixa pista, l’any 2010 També ha acollit el Campionat d’…
Sant Pere de la Roca
Església
Església i casa monàstica situada sobre Fullà (Conflent), al vessant de la muntanya, prop d’una gran cova.
Existia ja el 1060 El 1225 se li uní un hospital creat al raval o vilanova de Vilafranca, regit per donats d’ambdós sexes El 1242 l’església de Sant Pere i l’hospital foren units al priorat canonical de Cornellà de Conflent, amb l’obligació de servir-lo i tenir-hi alguns canonges El superior de la casa rebé el nom de paborde de Sant Pere, i era un membre de la comunitat de Cornellà Després de la secularització 1592 continuà essent una dependència teòrica de la collegiata de Cornellà L’església, romànica, fou restaurada el 1627 Es feren aleshores nous retaules barrocs, entre els quals un de…
Vilallonga de la Salanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, estès a l’esquerra de la Tet (límit meridional del terme), entre Castellrosselló i Santa Maria de la Mar.
L’agricultura és la base econòmica de la població, amb un total de 837 ha conreades Les hortalisses ocupen 648 ha 264 ha de carxofes, 151 d’escaroles, 90 de productes primerencs, 36 d’espàrrecs, 32 d’enciams, 22 d’api, 15 de tomàquets, 11 de julivert, 10 de coliflors i 2 de pastenagues i els fruiterars 109 ha 62 d’albercoquers, 34 de pereres i 11 de presseguers i 171 ha són plantades de vinya Hi ha una cooperativa de fruita i una altra de vinícola amb un celler cooperatiu El poble 1 935 h agl 1982 9 m alt és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l’agulla Cabdal L’església…
palau de la Generalitat de Catalunya
© Arxiu Fototeca.cat
Edifici públic barceloní, a la plaça de Sant Jaume, davant la Casa de la Ciutat.
Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47 les sales contigües —la Daurada i el Consistori…
Fullà
Municipi
Municipi del Conflent.
Comprèn la part baixa de la vall de Fullà o de Saorra drenada pel riu de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas fins al seu collector a través d’un engorjat, a la paret del qual s’obren les coves de Fullà , amb restes de Magdalenià i un petit sector de l’esquerra de la Tet fins a tocar del raval de Vilafranca de Conflent Els vessants de la vall de Fullà són coberts de bosc les Pinoses, al vessant occidental L’agricultura i la ramaderia són les principals fonts de riquesa del municipi els conreus, que aprofiten l’aigua del riu de Saorra, ocupen el fons de la vall de Fullà La…
vescomtat de Rosselló
Història
Jurisdicció de l’antic comtat de Rosselló.
El primer o un dels primers a portar el títol de vescomte al Rosselló fou un Alfons vicecomite documentat en un judici del 832 celebrat a Elna i relatiu a unes terres de Santa Maria d’Arles D’aquest Alfons, que el 847 rebé unes donacions del rei Carles II el Calb, hom sap que era fill d’un Sunvild, germà d’un Gomesind i pare d’un Sumnold i un Riculf Poc després, l’any 858, hi havia documentat un altre vescomte, Riquelm, que no devia ésser del Rosselló, però no consta ni és gens segur que fos emparentat amb l' Adefonsus vicecomite del 832 i el 847, car aleshores la dignitat vescomtal encara no…
Sallagosa
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall del Segre, des del final de la vall de Llo a l’enclavament de Llívia; el 1974 li fou annexat el terme de Llo.
S'estén, al N, fins més enllà del coll de Rigat, a l’extrem meridional del pla de la Perxa, i, al S, comprèn la vall de les Deveses, fins al pic de Segalera 2 180 m alt, al massís del Puigmal, i, també, un sector de la vall d’Er, fins al coll de Lluç 1 336 m alt Els conreus aprofiten les argiles miocèniques i les aigües drenades del Rigat afluent, per l’esquerra, del Segre hom hi conrea cereals 208 ha i hortalisses 7 ha Hi ha sobretot prats i farratge 326 ha L’alta vall de Vedrinyans és coberta de bosc Però l’activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia 380 caps de bestiar…