Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Gimnàs Gin Dan Tae
Altres esports de combat
Gimnàs de Montgat dedicat a la promoció del taekwondo i altres arts marcials, com el karate, l’aikido, el judo i el kendo.
Les seves installacions disposen d’una sala coberta de combat i d’una sala d’aparells per a activitats cardiovasculars, musculació i tonificació
Iris Park
Esport general
Equipament polivalent de Barcelona.
Situat al número 197 del carrer de València, disposà d’una gran sala on se celebraren balls, concerts, sessions de cinema i, a partir de la primera dècada de 1900, vetllades pugilístiques També acollí partits i exhibicions d’altres modalitats esportives, com el voleibol, la lluita grecoromana i lliure o el patinatge artístic Albergà regularment combats de boxa entre el 1914 i el 1936 S’hi organitzaren trofeus de boxa com el Cinturó Barcelona 1932, les fases eliminatòries del Campionat de Catalunya de boxa amateur i combats a fi de seleccionar els púgils que havien de participar a l’Olimpíada…
Esgrima i Banys Gimnàs Solé
Esport general
Natació
Esgrima
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1878 per Manuel Solé, fou un dels primers gimnasos de Barcelona S’hi practicava la gimnàstica, tenia una sala d’esgrima que dirigí Josep Bea i Joan Baptista Grau, disposava de banys i oferia servei d’hidroteràpia i massatge Hi anava la burgesia catalana i al final del segle XIX organitzà vetllades gimnàstiques, recreatives i culturals Fou pioner en la implantació de diferents esports a Barcelona i a les seves installacions es gestaren nombroses entitats esportives L’any 1899 acollí la sessió constitutiva en què Joan Gamper fundà el FC Barcelona, i fou seu del club…
Parc Esportiu Municipal Can Dragó
Esport general
Complex esportiu del districte de Nou Barris de Barcelona.
Fou inaugurat el 1993 i és gestionat pel grup Eurofitness & UBAE Les seves installacions, de 15000 m 2 , disposen de piscines cobertes i descobertes entre les quals hi ha una piscina en forma de llac irregular, la més gran de la ciutat, pista d’atletisme, camp de pitch-and-putt l’únic de la ciutat, camp polivalent, pavelló cobert i sales de fitnes, musculació i activitats dirigides, entre d’altres
Aeròdrom de Ca n’Oriac
Esports aeris
Antic aeròdrom de Sabadell.
També conegut com camp de vol de Ca n’Oriac, fou inaugurat el 1925 tot i que anteriorment alguns pilots de l’Aeròdrom Canudas i d’Aeronàutica Naval ja l’havien utilitzat Ferran Llàcer formà part de la delegació local de la Penya de l’Aire de Sabadell que utilitzava aquest aeròdrom de base A causa de les seves dimensionsreduïdes i del seu estat precari perdé protagonisme, sobretot quan el 1931 el Clubd’Aviació de Sabadell començà a utilitzar els terrenys situats a les finques de can Diviu i can Torres, futur aeroport de Sabadell
Estadi Municipal la Bòbila
Arxiu B. Peso
Esport general
Estadi municipal d'esports de Gavà.
El recinte consta d’una pista d’atletisme, un camp de futbol, una sala polivalent i un gimnàs Conserva una xemeneia d'una antiga bòbila que existia on es construí, com a exemple d'aquesta històrica indústria a la població En les installacions desenvolupen les seves activitats el Club d'Atletisme Gavà i el Club de Futbol Gavà L' estadi fou inaugurat l’1 de maig de 1995, i té una capacitat per a 2500 espectadors L’estrena coincidí amb una brillant temporada del Club de Futbol Gavà, que aconseguí l’ascens a segona divisió B per primera vegada en la seva història
Poliesportiu Municipal de l’Espanya Industrial
Esport general
Pavelló poliesportiu de Barcelona.
També conegut com Pavelló de l’Espanya Industrial , fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per a acollir les proves d’halterofília Fou dissenyat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanàbria, i inaugurat el 7 de desembre de 1991 Les seves installacions, de més de 10000 m 2 , disposen d’una pista poliesportiva, piscina de 25 m, gimnàs i tres sales de bàdminton Des del 1993 és gestionat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta Es troba situat a l’antic solar que havia ocupat la fàbrica tèxtil l’Espanya Industrial, al districte de Sants-…
Sant Climent de Reglella
Monestir
Antic monestir benedictí del municipi d’Illa (Rosselló), a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila.
És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al s XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del s XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir
priorat del Coll de Panissars
Medicina
Priorat benedictí i hospital (Santa Maria del Coll de Panissars) del municipi del Pertús (Vallespir), vora el coll de Panissars, al vessant vallespirà de la serra de l’Albera.
L’alou de Panissars pertanyia a Arles des del 878 sota la protecció del comte Bernat Tallaferro de Besalú hi fou construïda una església pels volts de l’any 1000 Abans del 1097 passà al domini del monestir de Ripoll, que hi establí el priorat de Santa Maria de Panissars , amb una funció hospitalera Els seus béns s’estenien vers Bruguera i Planoles, al Ripollès, i Sales de Llierca i Oix, a la Garrotxa Tingué una gran vitalitat durant l’època medieval, però a la fi del s XVII ja era abandonat i les seves pedres hi ha restes de l’església romànica foren destinades a bastir el fort…
monestir de Sant Feliu d’Amunt
Priorat
Priorat canonical de l’orde de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lat a l’església de Santa Maria de l’Assumpta, de Sant Feliu d’Amunt (Rosselló).
L’església, edificada al s XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi installà un priorat, regit per un prior i quatre canonges La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà Decaigué molt al s XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut Té un timpà esculpit,…