Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Palau-solità
Poble
Poble (palauencs; 131 m alt.) del municipi de Palau-solità i Plegamans.
Dit popularment la Sagrera , ha donat tradicionalment nom al municipi És centrat per la parròquia de Santa Maria, notable exemplar d’origen romànic fou consagrada el 1122 i ampliada i refeta posteriorment el campanar és del començament del segle XVI són notables el retaule gòtic fet en 1513-19 i atribuït al mestre Arés i el del Roser, amb un antipendi de ceràmica de Llorenç Passoles segona meitat del XVII El lloc és esmentat ja el 955
Sant Salvador de Casesnoves
Antiga església
Antiga església parroquial del municipi d’Illa (Rosselló), a l’esquerra de la Tet, aigua amunt de la vila.
És obra del segle XI, però ampliada al XIII i al XIV fou unida a la parròquia d’Illa el 1561 Les pintures al fresc que la decoraven escenes del Nou Testament presidides per una Majestat envoltada pels símbols dels evangelistes, publicades el 1953, constitueixen el grup més antic dels conservats al Rosselló i són una transposició de les miniatures que decoraven els Beatus catalans del segle X El 1954 foren venudes a un antiquari, i han passat als EUA
priorat d’Espirà de Conflent
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Espirà), format inicialment per un prior i sis canonges, situat al poble d’Espirà de Conflent, dependent de Serrabona, fundat el 1190.
Després d’una època de decadència a partir del s XV, fou restaurat pel bisbe d’Elna Onofre de Reard el 1607 i perdurà fins a la Revolució Francesa Es conserven l’església —actual parròquia— i la casa prioral, que al s XIV foren voltades de muralles L’església, romànica ampliada al s XII, és de tres naus i tres absis ha estat modernament restaurada conserva quatre retaules barrocs s XVIII, la imatge de la Mare de Déu s XII i set pintures els Set Sagraments de Poussin
Santa Creu de la Serós
Abadia
Antiga abadia de monges benedictines situada prop del poble del mateix nom, a la serra de Sant Joan de la Penya (Aragó), prop de Jaca.
Fou fundada el 992 pel rei Sanç Garcés II i la seva esposa Urraca Les monges hi residiren fins al s XVI, que es traslladaren a Jaca Entre els edificis es conserva l’església, romànica, parròquia del poble, la nau de la qual és de vers la fi del s XI i que s’edificà gràcies a l’important llegat de la comtessa Sança, filla de Ramir I, del 1095 al segle següent fou ampliada amb el creuer, la torre i l’absis La seva portada és còpia de la de ponent de la catedral de Jaca Molts antics elements esculpits i capitells de l’antic claustre es troben dispersos per les cases del poble
Llerona
Poble
Poble del municipi de les Franqueses del Vallès, a l’W de Corró d’Avall, a la riba esquerra del Congost.
L’església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033 l’edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al s XV S'hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Joan Sala al s XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim Els retaules foren destruïts el 1936 al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu que en procedeix Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics can Gorgs, can Màrgens, ca n'Alemany, ca n'Alrani, can…
monestir de Sant Feliu d’Amunt
Priorat
Priorat canonical de l’orde de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lat a l’església de Santa Maria de l’Assumpta, de Sant Feliu d’Amunt (Rosselló).
L’església, edificada al segle XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi installà un priorat, regit per un prior i quatre canonges La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà Decaigué molt al segle XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut…
Vilallonga de la Salanca
Vista parcial de Vilallonga de la Salanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, estès a l’esquerra de la Tet (límit meridional del terme), entre Castellrosselló i Santa Maria de la Mar.
L’agricultura és la base econòmica de la població, amb un total de 837 ha conreades Les hortalisses ocupen 648 ha 264 ha de carxofes, 151 d’escaroles, 90 de productes primerencs, 36 d’espàrrecs, 32 d’enciams, 22 d’api, 15 de tomàquets, 11 de julivert, 10 de coliflors i 2 de pastenagues i els fruiterars 109 ha 62 d’albercoquers, 34 de pereres i 11 de presseguers i 171 ha són plantades de vinya Hi ha una cooperativa de fruita i una altra de vinícola amb un celler cooperatiu El poble 1 935 h agl 1982 9 m alt és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l’agulla Cabdal L’església…
Ur
Vista d'Ur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al límit amb la Baixa Cerdanya (entre els termes de Puigcerdà i de Llívia), a la vall del Reür; el sector septentrional és accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc i drenat pels rius d’Angostrina i de Brangolí, que formen el Reür.
La ramaderia de bestiar boví 273 caps, aprofitats per a llet i carn, la principal activitat econòmica, condiciona els conreus 150 ha 128 ha són de prats i farratge, 16 ha de cereals blat, ordi i sègol i 1 d’hortalisses Hom hi ha installat una fàbrica de formigó El poble 1 206 m alt és situat a la confluència dels esmentats rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur centre de la baronia d'Ur i per l’església parroquial Sant Martí, edifici romànic modificat al s XVIII, que conserva una gran pica baptismal del s XII, amb decoració escultòrica,…
Vilamulaca
Vilamulaca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, damunt els primers contraforts nord-orientals dels Aspres, a la dreta del Rard, límit septentrional del terme; el territori és drenat, a més, per la riera de Paçà (afluent, per la dreta, del Rard).
Tot el sector oriental del municipi és travessat de S a N per la carretera de Barcelona a Perpinyà a l’extrem septentrional, vora el castell de Rard, a la dreta del Rard, on aquesta carretera es creua amb la de Tuïr a Elna, hi ha la caseria i antic hostal del Mas Sabola No lluny d’aquí s’alçava el priorat de Candell La vinya és la base econòmica del municipi hom hi destina 377 ha de les 393 conreades 343 ha de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, dins la zona del Rosselló dels Aspres, o de les Costes de l’Alt Rosselló Hi ha, a més, una petita extensió de fruiters 2…
la Mercè

Església de la Mercè de Barcelona
© Fototeca.cat
Convent
Temple barceloní, situat al carrer Ample, al costat de l’edifici de capitania general, que fou, fins el 1835, el convent dels mercedaris.
La primitiva església fou erigida en 1249-67, ampliada als s XIV i XV i renovada totalment en 1765-75 L’edifici barroc, de gust borrominià, és obra de Josep Mas i consta d’una sola nau, amb vuit capelles laterals comunicades entre si, i un curt transsepte, amb cúpula, al creuer Hi ha rics revestiments de marbre i estuc, amb complicades gelosies a les tribunes altes Té una façana de planta corbada amb ornaments esculturals de Carles Grau i a la banda del carrer Ample té installada l’antiga façana goticoflamígera del s XV de l’església de Sant Miquel, que hi havia al costat del…