Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pla d’Aiats

Cinglera d’Aiats, al Cabrerès (Osona)
© Fototeca.cat
Cinglera
Pla
Plataforma tabular i acinglerada a 1 303 m, de 3-4 km d’extensió i 200-300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal Catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla És el límit entre els municipis de l’Esquirol i de Pruit Osona i de Joanetes Garrotxa Al peu dels cingles d’Aiats , s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la gran masia d' Aiats
pic de Perdiguero

pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
mola de Catí
Altiplà
Altiplà estructural (1 326 m alt.) dels ports de Beseit, de rocam càrstic, situat a l’oest del Caro i estès pels termes de Tortosa i d’Alfara dels Ports.
Els cims formen un pla suaument inclinat al NW, solcat pel barranc de la Paridora, capçalera del riu d’Algars L’aïllen un escarpat vessant damunt la vall de la Figuera, al sud, i el congost de les Gúbies a la conca del Regatxol, a l’oest, mentre que, cap al nord, la calma superior desapareix, fragmentada per la xarxa hidrogràfica El rocam és carstificat i origina l’ampla cova Cambra, a l’est És coberta per espesses pinedes bosc de Catí
Llerona
Poble
Poble del municipi de les Franqueses del Vallès, a l’W de Corró d’Avall, a la riba esquerra del Congost.
L’església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033 l’edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al s XV S'hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Joan Sala al s XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim Els retaules foren destruïts el 1936 al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu que en procedeix Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics can Gorgs, can Màrgens, ca n'Alemany, ca n'Alrani, can…
el Cardener
El Cardener a la sortida del pantà de Sant Ponç
© Fototeca.cat
Riu
Riu dels Prepirineus, el principal afluent del Llobregat (té 90 km de curs i un cabal mitjà de 6,5 m3 per segon), que escorre les aigües de les serres de Port del Comte i del Verd, el serrat de les Comes, el Pedraforca i la serra d’Ensija.
Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’…
Sant Miquel de Terrassa

Sant Miquel de Terrassa (al darrere, Santa Maria)
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Pere forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual cosa comporta…
Sant Pere de Terrassa

Sant Pere de Terrassa
Josep Bracons (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Miquel forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
L'edifici És l’edifici més gran del conjunt monumental i compleix la funció de parròquia del barri on es troba Presenta una estructura complexa deguda a les moltes transformacions que s’hi han fet La planta tenia una capçalera trilobada, un transsepte elevat i un creuer de construccions anteriors, que van ser reaprofitats en l’edifici romànic afegint-los a una única nau rectangular cap al final del segle XII Com a resultat, la nau és desproporcionada amb relació al transsepte El transsepte elevat de planta rectangular és cobert amb una volta de canó a l’interior i amb doble vessant a l’…
les Drassanes de Barcelona

Les Drassanes de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Conjunt d’edificis destinat a la construcció de vaixells, al final de la Rambla, tocant a mar, al peu de Montjuïc.
Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la doble i s’inclou l’ampliació…
Terrassa
Vista general del centre de Terrassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, situat en una plana suaument ondulada i drenada de N a S per diverses rieres i torrents.
Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat, descendeix progressivament cap a…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…