Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
refugi de Cap del Rec
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al pla de Cap del Rec, a 1960 m d’altitud, al peu del vessant sud de la tossa Plana de Lles, a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic de Lles Inaugurat el 1955, l’antic edifici s’ensorrà i l’Ajuntament de Lles de Cerdanya construí un refugi nou, que s’inaugurà el 14 de febrer de 1988 sota la gestió del Club Muntanyenc Sant Cugat El refugi fou ampliat per acollir seixanta-vuit places i s’inaugurà novament el 23 de maig de 1993 Després de vint-i-cinc anys, la gestió passà del Club Muntanyenc Sant Cugat a l’estació d’esquí nòrdic de Lles És un punt de pas d’una…
Reserva de la Biosfera del Montseny
Reserva de la biosfera situada al massís del Montseny declarada per la UNESCO el 1978.
Té una superfície de 31063,9 ha Associada al relleu del territori es desenvolupa una zonació climàtica i edafològica que determina la zonació de vegetació, amb paisatges mediterranis alzinars, suredes i pinedes a la zona baixa, de muntanya mitjana alzinar muntanyenc i rouredes i centreeuropeus fagedes i avetoses a les altituds mitjanes, i subalpins als cims La zona nucli de la reserva correspon a la del parc natural del mateix nom Al juny del 2014 el Consell Internacional de la UNESCO aprovà ampliar-ne la superfície, abastant tota la superfície de 17 dels 18 municipis que la…
refugi Joaquim Folch Girona
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya de la Cerdanya, al municipi de Meranges.
Conegut també com a refugi d’Engorgs, està situat al circ del mateix nom, a 2380 m d’altitud, al vessant sud-oest del Puigpedrós Deu el seu nom al geòleg i enginyer, Joaquim Folch i Girona, membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC que juntament amb altres socis impulsà el centre d’esports d’hivern de la Molina Fou inaugurat el 1953 quan era propietat del Club Muntanyenc Barcelonès, que el cedí a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC el 1979 i fou condicionat l’any 1980 Té 18 places de capacitat i no està guardat És punt de pas del GR-11 i base d’…
regió de la Seu d’Urgell
Regió (7537,1 km2) que ocupa el NW de Catalunya, corresponent als Pirineus Centrals catalans.
Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall d’Aran Als Països Catalans és, amb Andorra, la regió…
Cànoves i Samalús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, als vessants orientals del Montseny.
Situació i presentació Està situat al sector central de la comarca, als contraforts sud-occidentals del Montseny i ja en contacte amb la plana vallesana Limita amb els municipis de Montseny N, Tagamanent, el Figueró i Montmany i la Garriga W, les Franqueses del Vallès i Cardedeu S, Sant Antoni de Vilamajor SE i Sant Pere de Vilamajor W El terme s’estén pels vessants meridionals del Montseny pla de la Calma al sector N, amb el turó de Pi Novell 1272 m d’altitud i Roca-sentella 1000 m, i per la plana vallesana al sector S, amb altures que no superen els 300 m Prop dels dos terços del terme…
Serralada Litoral Catalana
© Xevi Varela
Serralada
Una de les tres unitats geomòrfiques del Sistema Mediterrani Català: la més llevantina, breu (uns 150-160 km) i estreta (10-15 km) de les unitats, però la seva altitud mitjana (300-600 m alt.) resta sempre destacada de la Depressió Prelitoral.
Vista aèria parcial de la serra de Montmell, a la Serralada Litoral Catalana © Fototecacat S’estén entre el baix Ter i el Baix Penedès i determina la direcció del litoral, del qual només s’allunya al delta del Llobregat Estructuralment hom la considera composta d’un fragment de massís hercinià, que comprèn tot el N i el centre de la serralada, i un fragment de serralada alpina, afegit al S del Llobregat, bé que tectònicament les ereccions de la riba dreta del Llobregat encara pertanyen al massís hercinià Els granits ocupen una bona part d’aquest massís Selva-Maresme, i…
Serralada Prelitoral Catalana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…
el Montseny
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…
Montseny
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la Selva i amb Osona, estès als vessants S del massís del Montseny, des del cim del Matagalls (1.694 m alt.) i del turó de Sant Marçal (1.523 m), al N, i el cim de les Agudes (1.706 m), a l’E; al sector SE és accidentat pel vessant W del pla de la Calma.
Situació i presentació El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies La seva demarcació s’estén per…
els Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…