Resultats de la cerca
Es mostren 1094 resultats
els Encantats
Estany de Sant Maurici i els Encantats al fons
© Fototeca.cat
Serra dels Pirineus axials, de direcció NE-SW, divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
És inclosa dins el parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici És el resultat d’una intrusió granítica potent incrustada en el Paleozoic, en contacte amb el qual originà una aurèola metamòrfica L’erosió mecànica ha esportellat les crestes Donen nom a la serra els dos “germans” Encantats, situats a l’angle nord-est el Gran Encantat , de 2745 m alt, al sud escalat el 1901 per Fontan de Negrín i Isidre Romeu, i el Petit Encantat , de 2725 m, al nord no escalat fins el 1902, i fins el 1911 per un català, Jaume Oliveres, separats per una…
prats de Bacies
Prats de Bacies a la Coma i la Pedra (Solsonès)
© Fototeca.cat
Pla
Extens planell ramader, al vessant meridional de la serra de Port del Comte, entre els 2 000 i els 2 150 m d’altitud.
Forma la capçalera de la riera de Canalda i es troba entre els termes municipals d’Odèn i de la Coma i la Pedra Solsonès Aprofitant els pendents suaus dels plans de la Bòfia hom ha installat l’estació d’esports d’hivern de Port del Comte
estany de Mariola
pic i estany de Mariola
© Xevi Varela
Estany
Estany (2.273 m alt.) de capçalera de la vall de Tavascan, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós.
Situat al vessant SE del pic de Mariola 2663 m alt, a la línia de crestes que separa el País de Foix del Pallars, que s’alça entre el coll de Cerbi i el port de Mariola obert en els pics de Mariola i de Montarenyo
Bowling Pedralbes
Bowling Pedralbes
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Instal·lació esportiva situada al barri de les Corts de Barcelona.
Fou inaugurada el 1978 Disposa de 14 pistes de bowling de deu i té una capacitat per a 240 persones Hi entrenen regularment els equips federats dels clubs de Barcelona Es dedica al bowling comercial i collabora amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling en l’organització de competicions d’àmbit estatal i internacional Des del 1978 s’hi organitza anualment el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, i també n’ha impulsat d’altres, com la Copa d’Europa d’equips femenins 1988, la Copa del Mediterrani 1988, 2002, l’European…
Serralada Prelitoral Catalana
Serralada Prelitoral Catalana Vilaplana del Camp, sota la serra de la Mussara i les muntanyes de Prades
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc …
estany de Certascan
estany i pic de Certascan
© Xevi Varela
Estany
Estany de la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), a l’est del pic de Certascan
(2.853 m alt.).
Desguassa, mitjançant el riu de Certascan , al riu de Lladorre Darrerament hi ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan
Surp
Església de Sant Iscle i Santa Victòria, a Surp
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.040 m alt.) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat en un replà del vessant meridional del pic de Matanegra, que domina la vila de Rialb.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada El castell de Surp és esmentat el 1126 El lloc havia format part del vescomtat de Castellbò, dins el Quarter de Rialb L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp Fou municipi independent fins el 1969, en què s’annexà al de Rialb de Noguera
el Montcau
Vista de la Mola i el Montcau des de Moià
© C.I.C -Moià
Cim
Un dels cims (1.057 m) principals del massís de Sant Llorenç del Munt, just al N de la Mola (1.095 m), el cim culminant, amb el qual l’uneix la cresta anomenada la carena del Pagès.
Forma part de la divisòria d’aigües entre el pla de Bages i el Vallès
refugi Joaquim Folch Girona
Refugi Joaquim Folch i Girona o d'Engorgs
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya de la Cerdanya, al municipi de Meranges.
Conegut també com a refugi d’Engorgs, està situat al circ del mateix nom, a 2380 m d’altitud, al vessant sud-oest del Puigpedrós Deu el seu nom al geòleg i enginyer, Joaquim Folch i Girona, membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC que juntament amb altres socis impulsà el centre d’esports d’hivern de la Molina Fou inaugurat el 1953 quan era propietat del Club Muntanyenc Barcelonès, que el cedí a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC el 1979 i fou condicionat l’any 1980 Té 18 places de capacitat i no està guardat És…
riu de Farfanya
El riu de Farfanya des del castell d’Os de Balaguer
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per la dreta, del Segre.
Neix als vessants meridionals de la muntanya de Millà davalla cap a Tartareu i Os de Balaguer engorjat en la zona muntanyosa dels Aspres, s’obre pas a través de la serra Llarga, a l’indret on es formà Castelló de Farfanya, i travessa la plana oligocènica de la vall del Segre, fins a la seva desembocadura, prop de Menàrguens És aprofitat al seu curs baix per al regadiu