Resultats de la cerca

La seva parròquia és dedicada a sant Jaume Fou el cap del municipi fins el 1970, que, unit al municipi de la Manresana, es traslladà la capitalitat a Sant Ramon, poble del terme sorgit al voltant del monestir mercenari dedicat a sant Ramon Nonat, que la tradició fa fill de Portell

S’aixecà al solar de la plaça del Bonsuccés que havien ocupat els magatzems El Siglo, destruïts per un incendi el 1932 Tenia una pista de 30 m i disposava de 430 butaques Era dedicat preferentment a la raqueta femenina, encara que els pilotaris també hi jugaven a pala curta Se l’anomenà “La Bombonera” pel seu elegant disseny i per les noies que hi jugaven Tancà les portes els anys cinquanta

També conegut com a refugi del Mont-roig, està dedicat a Enric Pujol, alpinista que morí el 1981 durant el descens del Broad Peak 8047 m És situat a la vall de Cardós, a l’esquerra del desguàs de l’estany inferior de la Gallina, a 2287 m, al Pirineu occidental català És un refugi prefabricat d’alumini, no guardat i gestionat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que fou inaugurat l’octubre del 1984 Disposa de 18 places i és una excellent base per a ascendir, entre d’altres, als cims del Ventolau i el Mont-roig

Gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, és l’equipament dedicat als esports de neu més antic de Catalunya Fou inaugurada el 1947 S’hi accedeix només a peu o amb el cremallera inaugurat al març del 1931 Té onze pistes, un circuit de raquetes de neu, un parc de surf, un circuit de cros, un parc de neu infantil i tres pistes per a trineus El telecadira de la Pala uneix la cota més baixa de l’estació 1964 m amb la màxima 2252 m, mentre que el telecabina de la Coma del Clot enllaça el santuari de Núria amb el refugi del Pic de l’Àliga També té dos teleesquís…

Les seves installacions disposen d’una sala coberta de combat i d’una sala d’aparells per a activitats cardiovasculars, musculació i tonificació

També conegut com a refugi Sant Maurici, està dedicat a l’alpinista Ernest Mallafré, que morí el 1946 a causa d’una allau durant el descens del pic de Monestero És un edifici cedit per Endesa a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que el gestiona com a refugi guardat des de l’any 1975 És al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al peu dels Encantats, en una zona boscosa propera a la presa de l’estany de Sant Maurici, a 1890 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc, i també es troba en la…

Fou erigit al s XVIII pels frares jerònims de la Vall d’Hebron dins llurs propietats Després de la desamortització 1835, adquiriren la propietat els administradors de l’Hospital de la Santa Creu, i el 1874 hi fou installat el manicomi de Nova Betlem , dirigit per Giné i Partagàs

Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes El 1902 tancà les portes i les reobrí el 26 de…

L’edifici Actualment el conjunt del monestir es troba bastant desfigurat, a causa dels terratrèmols que al segle XV van causar l’esfondrament de les voltes de l’església i la destrucció del claustre i les dependències Encara és possible, però, fer una lectura de l’estructura original L’església tenia una planta de tipus basilical que, després dels terratrèmols, es va ampliar amb capelles i altres construccions Les naus, cobertes amb voltes de canó i capçades per un absis i dues absidioles de planta semicircular, amb voltes de quart d’esfera, al segle XVI es van allargar uns 5 m més i a sobre…

La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…