Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
illa de Gràcia
el Baix Ebre L’illa de Gràcia
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’Ebre, al delta, dins el terme de Deltebre, davant Jesús i Maria (a l’esquerra) i Balada (a la dreta).
Té uns 2 km de longitud
illa de la Mar
Sector del delta de l’Ebre, al N, separat pel riu Fondo de la terra ferma, al voltant del port del Fangar.
Terschelling
Far de Brandaris, a l’illa de Terschelling
© Turisme d’Holanda
canal de l’esquerra de l’Ebre
El canal de l'Esquerra de l’Ebre al seu pas per Deltebre (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Canal de regadiu que arrenca de l’assut de Xerta, a l’extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel que endogala els 19 m 3
/s que té assignats, i s’escola, després d’uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l’illa de Buda.
Construït en 1907-11, rega unes 12000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix delta De la xarxa de séquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la séquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament
port del Fangar
Gent collint petxines al port del Fangar
© Fototeca.cat
Entrant de la mar al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, d’uns 6 km de llargada (a partir del riu Fondo) per 3 d’amplada màxima, fins a la base de l’anomenada punta Vella
, prop de mig quilòmetre a llevant de l’actual punta del Fangar
.
Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany
cap San Diego
Cap
Punta de l’extrem oriental de la Terra del Foc (Argentina), a l’Atlàntic.
Domina per l’W l’estret de Le Maire i es troba davant l’illa de Los Estados
Den Helder
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos.
L’estret de Marsdiep la separa de l’illa de Texel, a l’extrem nord del canal d’Holanda Septentrional És protegida per un dic de 10 km Port, nucli pesquer i base naval holandesa Té indústria pesquera, de construcció naval i metallúrgica
Vlaardingen
Ciutat
Ciutat d’Holanda Meridional, Països Baixos, que forma part de l’aglomeració de Rotterdam.
Situada a l’W de Rotterdam, a tocar del canal de Nievwe Waterweg, és un important port pesquer i un centre industrial metallúrgia i química Primitiu poblet pescador, al s XX esdevingué el tercer port d’Holanda Les noves dàrsenes a l’illa de Rozenburg 1958 afavoriren el creixement industrial
Complejo Ferrovial Zárate Brazo Largo
Xarxa ferroviària
Xarxa viària
Infraestructura ferroviària i de carretera que comunica les províncies de Buenos Aires i Entre Ríos (Argentina).
El conformen dos viaductes sobre els rius Paraná de las Palmas i Paraná Guazú, els accessos i un tram de carretera que connecta als ponts sobre l’illa Talavera Obert al trànsit el 1977, el nom oficial és des del 1995 Complejo Unión Nacional Uneix les localitats de Zárate Buenos Aires i Brazo Largo Entre Ríos
baronia de la Portella
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia les batllies de la Quar —que era el centre de la baronia i on residia el procurador general, representant del baró— (amb el castell i la parròquia de la Quar i la vall i monestir de la Portella —on primitivament s’aixecà el castell de la Portella, parròquia de Sant Maurici i el lloc d’Heures), de Palmerola (amb el castell i la parròquia de Palmerola, la parròquia de Boadella i part de la de Borredà), Castell de l’Areny (amb el seu castell i la parròquia), de Vilada (amb la seva parròquia i el castell de Roset) i de Sagàs (amb la seva parròquia, la parròquia de Biure).
Posteriorment fou agregat a aquesta darrera batllia el terme del castell de Merlès amb la seva parròquia de Sant Martí de Merlès i Santa Maria de Merlès Fou possessió del llinatge de Saportella almenys des del s XII al s XIV passà per enllaç als Fenollet, vescomtes d’Illa, que vengueren la baronia 1369 als Pinós, barons de Pinós i Mataplana i finalment comtes de Vallfogona