Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
illa de Gràcia
el Baix Ebre L’illa de Gràcia
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’Ebre, al delta, dins el terme de Deltebre, davant Jesús i Maria (a l’esquerra) i Balada (a la dreta).
Té uns 2 km de longitud
illa de Wellington
Illa
Illa de Xile, pertanyent a la regió de Magallanes i Antàrtica Xilena, situada davant les costes de la Patagònia, de la qual és separada per l’estret de l’Indio i el canal Mesier.
És montuosa, i les costes són accidentades per fiords És deshabitada
illa de la Mar
Sector del delta de l’Ebre, al N, separat pel riu Fondo de la terra ferma, al voltant del port del Fangar.
New Ireland
Illa
Illa de l’arxipèlag de Bismarck, que constitueix una província de Papua Nova Guinea.
La capital és Kavieng 4 600 h 1980 És una illa muntanyosa, d’origen volcànic Producció de cafè i de cacau Fou descoberta el 1616
Ancud
Ciutat
Ciutat de la regió de Los Lagos, Xile, a l’illa de Chiloé.
Port del nord de l’illa, al Canal de Chacao , per on exporta fusta per a la construcció i patates Pesqueries Aeroport Centre turístic Fundada l’any 1768 per Carles de Beranguer, governador de Chiloé amb el nom de San Carlos de Chiloé, des de l’any 1834 porta el nom d’Ancud
canal de l’esquerra de l’Ebre
El canal de l'Esquerra de l’Ebre al seu pas per Deltebre (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Canal de regadiu que arrenca de l’assut de Xerta, a l’extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel que endogala els 19 m 3
/s que té assignats, i s’escola, després d’uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l’illa de Buda.
Construït en 1907-11, rega unes 12000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix delta De la xarxa de séquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la séquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
golf de Guafo
Golf marí
Boca que uneix el golf del Corcovado amb el Pacífic, al S de Xile.
Té uns 50 km d’amplada i separa l’illa de Chiloé, al N, de les illes Guaitecas, al S A la sortida al Pacífic hi ha l’illa del mateix nom
port del Fangar
Gent collint petxines al port del Fangar
© Fototeca.cat
Entrant de la mar al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, d’uns 6 km de llargada (a partir del riu Fondo) per 3 d’amplada màxima, fins a la base de l’anomenada punta Vella
, prop de mig quilòmetre a llevant de l’actual punta del Fangar
.
Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany