Resultats de la cerca

L’actual església, de notables proporcions, és obra del s XVIII

El lloc fou adquirit els primers anys del s XV pel municipi de Barcelona, juntament amb els llocs de Banyoles, Flix i la Palma, damunt l’Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l’Ebre Banyoles A Miramar, igualment com a Flix i a Banyoles, s’hi construí una gran llotja de la qual queden les restes per emmagatzemar el blat que arribava en carros de Banyoles i que esperava d’ésser carregat en naus vers Barcelona A mitjan s XV Móra substituí Banyoles, però a la fi del mateix segle el camí i les installacions de Miramar…

És unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador a l’extrem oposat, la punta del Galatxo es troba enfront de Sant Carles de la Ràpita Montsià, al terme municipal del qual pertany, tot i que l’esmentat istme l’uneix al terme d’Amposta la seva costa septentrional, o costa de Dins, constitueix el límit meridional del port dels Alfacs entre la punta de Palma Marina i l’istme del Trabucador hi ha el moll i les altres installacions de les Salines de la Ràpita o de la Trinitat L’extrem meridional de la costa de Fora és la Testa de la Banya, prop de la qual hi ha el far de la Banya…

Té l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte de Barcelona Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130 000 sous barcelonesos Passà a la casa comtal de Pallars El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el 1390 El 1411,…

La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…

La geografia El territori és format per un altiplà de roques cristallines que, morfològicament, forma part del massís de la Guaiana i que accidenta el S del país, fracturat per moviments tectònics, i sobre el qual s’aixequen alguns relleus, com els de Wilhelmina, que assoleixen la màxima altitud 1280 m El N és format per una plana costanera alluvial, on hi ha la zona agrícola El clima és equatorial, amb estacions seca i plujosa, amb una temperatura mitjana anual de 27°C La selva pluvial equatorial cobreix el 95% del territori Els recursos econòmics del país es basen en l’explotació de bauxita…

L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…

Situació i presentació El terme de Pratdip, situat al vessant sud-oriental de la serra de Llaberia, és limitat per Colldejou N, per Vilanova d’Escornalbou en un punt NE, Mont-roig del Camp E, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant S i SW i Tivissa NW, de la Ribera d’Ebre El seu terreny és molt trencat i esquerp va dels 100 m vora el riu de Llastres, que el separa de Vandellòs, als més de 800 m al Cavall Bernat o als vessants de Mont-redon, a la serra de Llaberia El terme és format bàsicament per la vall del barranc de la Dòvia al qual conflueix el de Santa Marina, que duu les seves aigües al…