Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Iberus
Riu
Nom del riu Ebre a l’època antiga, tal com apareix als texts grecs i llatins.
El mateix nom fou aplicat a l’actual Río Tinto, a Huelva
baronia de Querol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim que al final del s XIV ja apareix amb aquest nom.
Estigué des de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins vers la fi del s XIX
baronia de Sant Boi
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial formada després de la segregació del castell de Sant Boi de la baronia d’Eramprunyà.
Apareix amb el nom de baronia des que, el 1523, fou comprat als Torrelles per Antoni de Cardona i Enríquez El succeïren els seus fills Joan deCardona i de Requesens i Anna de Cardona i de Requesens, que aportà la baronia al seu marit Balasc d’Alagó-Arborea i Boter, comte de Villasor, i llurs descendents, els marquesos de Santa Cruz
Unha

Església de Santa Eulàlia d’Unha
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.280 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la confluència de l’Unhòla amb la Garona, a la dreta del primer d’aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d’Unha (2.200 m alt.), contrafort oriental de la serra d’Arenho.
L’església parroquial Santa Eulàlia, situada a la part alta del nucli, és romànica segle XII, de tres naus conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775 Vers Salardú hi ha l’antiga casa senyorial çò de Brastet, del segle XVI El lloc apareix esmentat amb els noms d’Huia 1266, Huyan 1278 i Unia i Unha dintre els primers anys del segle XIV
Arró

Aspecte del campanar de l'església de Sant Martí d'Arró
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (930 m alt.) del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Lairissa L'església de Sant Martí és d'origen romànic El nom del poble apareix entre els anys 1278 i 1314 sota les formes de vila de Raor, Ror, Ro, Derror i Error El 24 de novembre de 1313 cinc cònsols i 17 caps de casa de la vila de Ror juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Mont

Vista general de Mont
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.237 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona, entre Vilac i Montcorbau.
L’església parroquial de Sant Llorenç conserva una beneitera romànica Formava part de l’antic terme de Betlan L’església parroquial de Sant Llorenç © Xevi Varela El lloc apareix esmentat com Munt l’any 1278 i Monte el 1372 El dia 21 de novembre de 1313 els cònsols i els vint-i-quatre caps de casa de Mont juraren fidelitat al rei Jaume II a través del seu procurador Guillem de Castellnou
Benós

Aspecte de l'església parroquial de Sant Martí de Benós
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), a 910 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benós Benós, central hidroelèctrica de Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 denovembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vil ade Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Laspan
Despoblat
Despoblat i antiga vila del terme d’Arties (Vall d’Aran), d’emplaçament desconegut, prop de Garòs, que al segle XIV tenia 23 focs.
Apareix esmentat amb el seu cònsol Arnau Bardia l’any 1298, amb Arnau Sala, oriundum de Laspan 1312 i com a vilà de la Vall d’Aran, amb el nom de Lespa el 1278 El 10 de novembre de 1313 els tres cònsols de la ville de Laspane amb els tretze caps de casa que formaven el seu cens feren jurament d’homenatge i fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
vescomtat de Peralada
Geografia històrica
Vescomtat de l’antic comtat d’Empúries-Peralada que comprenia el pagus de Peralada.
El primer vescomte documentat és Bonfill sX El 1154 encara apareix esmentat en documents el vescomtat de Peralada El 1078 la vila de Peralada havia estat legada pel comte Ponç I d’Empúries al seu segon fill Berenguer d’Empúries aquest i els seus successors, però, no empraren regularment el títol de vescomtes de Peralada, que canviaren aviat pel de vescomtes de Quermançó i més tard pel de vescomtes de Rocabertí, i empraren per a la vila de Peralada el títol de senyoria
vescomtat de Barcelona

Vescomtes de Barcelona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Barcelona.
A causa de la potència absorbent dels comtes deBarcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests…