Resultats de la cerca

Les seves installacions disposen d’una sala coberta de combat i d’una sala d’aparells per a activitats cardiovasculars, musculació i tonificació

Fundat al principi de la dècada de 1870 i de tradició higienista, fou un dels primers que obriren a Barcelona S’hi impartien classes amb aparells especials, entre els quals hi havia escales ortopèdiques o tambors rebaixadors d’abdomen Era molt modern per l’època i tenia una sala d’armes Alguns dels seus directors foren Lluís Vall, Emili Corominas, Antoni Rovira o Ignacio Melé En fou alumne Amadeu Llaverias, que fundà el Gimnàs Colón Tenia la seu al carrer d’en Rull

Fou fundat per Pere García Corbera l’any 1868 amb el nom de Gimnàs García S’installà al carrer de Laforja i, posteriorment, al carrer Major de Gràcia Seguia la metodologia francesa i nasqué per impartir lliçons al cos de bombers de Barcelona, tot i que més endavant també s’obrí a la participació ciutadana El 1904 Jaume Garcia Alsina, fill de Pere Garcia, refundà el gimnàs a la Rambla de Prat incorporant-hi els aparells més moderns de l’època Impulsà la gimnàstica sueca i esports com la lluita o l’atletisme També hi construí la primera pista de tennis de Barcelona Fou molt popular entre la…

Situació i presentació A l’esquerra del Francolí s’estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d’origen marí, que ascendeix lentament des d’uns 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vora l’Alt Camp, a l’esquerra del Gaià, on enllaça amb una avançada de la Serralada Prelitoral bloc orogràfic del Gaià que separa el Camp de Tarragona del Penedès de la tossa Grossa de Montferri, de 386 m alt, ja dins l’Alt Camp, a la Mola, de 318 m, prop de Creixell A la dreta del Francolí, són quaternaris els materials litològics dominants,…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…