Resultats de la cerca

Situació i presentació És envoltat per Cambrils SW, S i SE, Riudoms E i N i Montbrió del Camp NW El terme, de forma allargassada, s’estén en terreny pla a l’esquerra de la riera d’Alforja i arriba prop de la mar per l’antic terme de Sant Joan dels Arcs, les edificacions actuals del qual es confonen amb les litorals de Cambrils Antigament el terme arribava a la mar, però permutà amb Cambrils una franja 200 m per terres situades a ponent El punt més alt del terme arriba a uns 100 m El travessen els barrancs de les Paisanes, del…

Els objectius principals són la creació i sosteniment de serveis en general, i d’una manera específica els d’ordenació urbanística dels terrenys situats entre ambdues ciutats, les comunicacions interurbanes, un escorxador, un mercat central i uns frigorífics, una central lletera, un parc de bombers, una casa de salut, un centre d’ensenyament secundari, un servei d’aigua potable i un tractament d’escombraries La zona d’influència, inicialment de 1 229 ha, fou ampliada a 1 650 ha el 1672, per a la creació d’una àrea d’Actuació Urgent ACTUR de…

Fundat el 1878 per Manuel Solé, fou un dels primers gimnasos de Barcelona S’hi practicava la gimnàstica, tenia una sala d’esgrima que dirigí Josep Bea i Joan Baptista Grau, disposava de banys i oferia servei d’hidroteràpia i massatge Hi anava la burgesia catalana i al final del segle XIX organitzà vetllades gimnàstiques, recreatives i culturals Fou pioner en la implantació de diferents esports a Barcelona i a les seves installacions es gestaren nombroses entitats esportives L’any 1899 acollí la sessió constitutiva…

Fou inaugurada el 1966 i enderrocada el 2003 El seu element principal era una piscina de 33,33 × 17 m dissenyada per a la natació esportiva Estigué cedida en usde-fruit al Club Natació Montjuïc, que la utilitzà fins el 1979, any en què disposà d’installacions pròpies

Situació i presentació És situat al límit del Baix Camp amb la Ribera d’Ebre, a la part meridional de la serra de Llaberia, i és el terme més extens de la comarca Limita amb Mont-roig del Camp E, Pratdip N, Tivissa N i W, de la Ribera d’Ebre, l’Ametlla de Mar S, del Baix Ebre i amb la mar E i SE És un terreny accidentat pel braç oriental del sector meridional de la Serralada Prelitoral Catalana, en el seu punt de contacte amb la mar El terme comprèn la capçalera al coll de Fatxes i la vall mitjana del riu de Llastres, que més avall forma límit amb els termes de Pratdip i de Mont-roig Aquesta…

Comprenia, aproximadament, el territori de l’actual comarca del Berguedà, exclosos els termes de Capolat, de Sant Pau de Pinós municipi de Santa Maria de Merlès i els agregats de Castellar del Riu, de l’Espunyola i de Montmajor, a l’esquerra de l’aigua d’Orà, i inclosos els de Palmerola, Josa de Cadí i l’antiga baronia de Toses, a la vall de Ribes Al s XIII figurava com a vegueria de Berga o de Berguedà o de Berga i Berguedà , independent essent els veguers de Berga els mateixos de Manresa i, sovint, també d’Osona,…

Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important més de 1000…

És situat a l’interior, a la vall del riu de Llastres, a llevant del coll de Fatxes Al cim del poble hi ha les restes d’una antiga fortificació, esmentada ja el 1350, època en què també és esmentada ja l’església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Tivissa l’edifici actual, però, fou començat el 1773 i té tres naus i una cúpula al creuer s’independitzà el 1786

És situada a la costa platja de l’Almadrava , al S de l’Hospitalet de l’Infant, entre el coll de Balaguer i el cap del Terme, al límit del terme de l’Ametlla de Mar Hi era parada antigament una almadrava Modernament s’hi han edificat xalets i urbanitzacions