Resultats de la cerca
Es mostren 1677 resultats
Sant Pere d’Albocàsser
Santuari
Caseria
Santuari i caseria (3 h [1981]) del municipi d’Albocàsser (Alt Maestrat), 2 km a l’W de la vila.
És un edifici del segle XV, amb un atri posterior
Sant Pau d’Albocàsser
Santuari
Caseria
Santuari i caseria del municipi d’Albocàsser (Alt Maestrat), al SW de la vila, al centre d’un pla estès a l’esquerra de la rambla de la Viuda.
L’església, de grans proporcions, és del 1590 i té annexa una hostatgeria, de construcció renaixentista i amb un notable pati A la sala del Consell es conserven pintures murals del segle XVI, de Vicent Guilló, amb escenes de la vida de sant Pau
serra de Sant Mamet
Serra
Alineació muntanyosa dels Prepririneus, de direcció NW-SE, que des de Figuerola de Meià (Camarasa), al congost que el Segre ha obert a Rubió d’Agramunt (Foradada), separa la conca de Meià i la vall Ariet de la baronia d’Alòs.
A través del coll d’Orenga s’uneix al massís del Montsec
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
serra de Sant Joan
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat, que separa les aigües de les rambles de la Viuda i de les Coves, termenal del municipi d’Albocàsser i de les Coves de Vinromà.
Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucè
Sant Cristòfol de Benassal
Santuari
Santuari del municipi de Benassal (Alt Maestrat), aturonat a 1 111 m alt., al sud de la vila, al límit amb el terme de Culla.
baronia de Sant Boi
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial formada després de la segregació del castell de Sant Boi de la baronia d’Eramprunyà.
Apareix amb el nom de baronia des que, el 1523, fou comprat als Torrelles per Antoni de Cardona i Enríquez El succeïren els seus fills Joan deCardona i de Requesens i Anna de Cardona i de Requesens, que aportà la baronia al seu marit Balasc d’Alagó-Arborea i Boter, comte de Villasor, i llurs descendents, els marquesos de Santa Cruz
Sant Blai
Ermita
Ermita o santuari de Tivissa (Ribera d’Ebre), 2 km al SW de la vila, al vessant d’un puig coronat per les restes de l’anomenat castell de Sant Blai, que hom fa remuntar a època musulmana.
L’edifici actual és neogòtic, del 1858 l’interior, molt més petit, era medieval segons una tradició, fou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa
baronia de Santa Pau
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.
Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i…