Resultats de la cerca

Situada a l’entorn del pla de la font Canaleta, a 1700 m d’altitud, s’obrí el 1945 com a estació de la Molina El seu primer telecabina al puig d’Alp 2404 m fou inaugurat el 1955 Disposa de serveis per a la pràctica de diferents especialitats d’esquí alpí i està oberta durant l’estiu per gaudir de l’alta muntanya Ha organitzat sis Copes d’Europa d’esquí alpí, dues Copes del Món de surf de neu i una prova de la Copa del Món femenina d’esquí alpí 2008 El Club d’esquí Supermolina 1950 s’uní a l’escola de la Molina 1960

Situada a la vall del Ter, la base de l’estació es troba a 2000 m i la cota màxima, a 2535 m d’altitud Fou inaugurada el 1975 i disposa de 19,93 km de pistes esquiables, un parc lúdic, cinc pistes de zona d’esquí forapista i onze remuntadors

Situada al terme de Betren, funcionà entre el 1974 i el 1989 Tenia 28 km de pistes esquiables i dos telecadires

Coneguda com Estació d’Alta Muntanya Tavascan Pleta del Prat, és situada a la vall de Cardós, al poble de Tavascan, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu Fou inaugurada el 1991 amb cinc pistes de 500 m de desnivell, un parc de surf i un telecadira L’àrea nòrdica disposa de 17 km de circuits

Situada entre els 1700 i els 2400 m d’altitud, fou inaugurada l’any 1973 Hi destaquen cinc pistes d’esquí alpí de categoria negra Disposa en total de 40 km, esquiables, repartits entre 35 pistes, i 15 remuntadors, 5 telecadires, 8 teleesquís i dues cintes

El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa

S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla

Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el…

És l’estació pionera a Catalunya conjuntament amb la de Vall de Núria Fou de les primeres a installar remuntadors, amb el teleesquí de Font Canaletes 1943, i la primera a tenir telecadira de l’Estat espanyol, amb el del turó de la Perdiu 1946 Els anys cinquanta s’inauguraren els remuntadors de la Tosa d’Alp i el Puigllançada, les cotes més altes del complex 2445 m L’any 1999 s’inaugurà el telecabina Alp 2500, que comportà la connexió amb la veïna pista d’esquí de Masella El 2012 tenia 61 km esquiables distribuïts en 53 pistes i 15 remuntadors, amb canons de neu artificial També disposa de dos…

Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter a ponent de Girona i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, per 20-25 km d’ample Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que, entre el miler que assoleix sovint la Serralada Prelitoral i el mig miler de la serralada de Marina, li dóna l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma El més antic és el Camp de Tarragona, obert a mar, la qual durant el Miocè l’omplí de dipòsits d’una potència de milers de metres El bloc muntanyós de…