Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
vescomtat de Vilamur
![](/sites/default/files/media/FOTO/Vilamur_vescomtes.jpg)
Els Vilamur, vescomtes de Vilamur
Geografia històrica
Jurisdicció feudal de l’antic comtat de Pallars que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb —avui, de Soriguera—.
Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de…
el Montsec de Tost
Serra interior dels Prepirineus, prolongació ponentina del Cadí.
Culmina al pic de Serreines 1 687 m alt És un dels contraforts muntanyencs de l’Alt Urgell, a l’esquerra del Segre, entre les valls de la Vansa S i de Tost N
Bellfort
Despoblat
Despoblat i antic terme del pla d’Urgell, situat entre Miralcamp (Pla d’Urgell) i Arbeca (Garrigues).
prefectura de Barcelona
Demarcació prevista per la divisió administrativa d’Espanya decretada per Josep I el 17 d’abril de 1810, quan Napoleó ja havia sostret Catalunya de la seva administració.
Comprenia el territori del Barcelonès, el Vallès, el Maresme, Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles
Juneda
Vista aèria de Juneda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Juneda, de 47,35 km 2 , es troba al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell, a la zona de contacte entre un paisatge encara urgellès, regat pel canal d’Urgell, i la plataforma garriguenca S, on s’alça el Tossal Gros 482 m Limita amb els termes garriguencs de Puiggròs E, les Borges Blanques SE, Cervià de les Garrigues S, Castelldans SW i W, un enclavat el Masroig de les Borges Blanques W, amb el segrianenc de Puigverd de Lleida NW i amb Torregrossa N, que pertany al Pla d’Urgell Té un enclavament l’Infern entre els termes de…
port del Comte
Serra de El port del Comte, Solsonès
© C.I.C -Moià
Collada
Coll (1 692 m alt.) conegut també amb el nom de coll de Port.
És situat entre la serra de Port del Comte , a l’oest, i la serra del Verd, a l’est, que comunica la vall de la Vansa Alt Urgell, de la conca del Segre, al nord, amb la vall de Lord Solsonès, a la conca del Cardener, al sud hi passa la carretera de Tuixén a Sant Llorenç de Morunys
refugi de Malniu
![](/sites/default/files/media/EEC/refugi-Malniu.jpg)
Refugi de Malniu
© Jaume Ferrández
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Meranges (Baixa Cerdanya).
Situat als peus del Puigpedrós, dins la reserva nacional de la Cerdanya-Alt Urgell, a 2138 m d’altitud És propietat de l’Ajuntament de Meranges i fou inaugurat el 1954 L’any 2015 es remodelà i passà a tenir cinquanta-quatre places És punt de pas del sender GR-11, de l’Alta Ruta dels Càtars i de la Ruta dels Estanys Amagats, i una excellent base per l’ascensió al Puigpedrós 2915 m i excursions cap als estanys de Malniu i d’Engorgs
ribera Salada
Ribera
Riu dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix al vessant meridional de la Tossa de Cambrils a l’extrem occidental de la serra d’Odèn, dins el municipi d’Odèn Solsonès, de diverses fonts que sorgeixen dels terrenys triàsics fortament salinitzats de Cambrils, aprofitats tradicionalment per a l’obtenció de sal Prop de Montpolt, al límit amb el municipi de Lladurs, rep, per l’esquerra, la important ribera de Canalda, que davalla de la serra del Port de Comte Segueix la direcció N-S fins que penetra dins el municipi de Castellar de la Ribera Després de passar per Ceuró, Ogern i Altés, s’uneix al seu collector a Bassella Alt Urgell…
comtat de Manresa
Geografia històrica
Comtat nominal, sense comtes titulars, testimoniat a partir del 906.
Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890 Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes manresana La denominació de…