Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
serra de Falgars
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa del Prepirineu oriental, entre el Llobregat, al N, i els seus afluents, el Regatell, a l’E i al S, i el torrent de la Fou, a l’W.
S'inicia amb un escarpament tectònic, els cingles de Vilardell, que domina, a uns 200 m per damunt, el Llobregat, el qual fa canviar, a la Pobla de Lillet, en E-W la direcció N-S seguida des de Castellar de N'Hug Allargassada uns 3 km, s’enlaira fins a 1 288 m alt a llevant del santuari de Falgars 1285 m, i a l’extrem d’una calma d’uns 1250 m d’altitud on se situa la collada de Falgars Hom ascendeix a aquest replà resistent de calcàries cretàcies per un branc de la pista que mena de la Pobla de Lillet a la serra del Catllaràs
Parcent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop.
Estès en una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel Quaternari i tancada pels relleus prebètics cretacis de la serra de les Coves, de la del Carrascar de Parcent 994 m alt, que limita en arc per l’W, la serra del Ferrer, que hi connecta pel coll de Rates 783 m alt al mig del pla s’alça el tossal de Sant Isidre 246 m alt, miocènic Corre per la vall el riu de Gorgos o de Xaló o de Pop, que fa de límit amb Murla pel NW Els conreus es limiten al secà vinya, ametller, oli, pera i garrofer Les activitats industrials se circumscriuen a la manipulació del vímet, subsidiària del…
Murla
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop, entre les serres prebètiques valencianes per on corre el riu de Gorgos.
El municipi s’estén a l’esquerra del riu, en un replà de 290 m alt, triàsic i plistocènic, entre crestes cretàcies sobresurten el tossal del Port 414 m, al N, la lloma del Castell 380 m i Segili 521 m, a l’E, la serra de Laguar penyots del Laguar, 793 m Al límit amb el terme de la Vall de Laguar hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles El pla és aprofitat per a conreus de secà 307 ha i un esquifit regadiu 40 ha en el primer, destaca la vinya 23% —destinada a la producció de panses—, i en el segon, els tarongerars Havia estat un important lloc ramader el 1510 posseïa 4 881…
pla de la Garga
© Fototeca.cat
Replà d’erosió de la capçalera del Congost, de 640 a 800 m d’altitud, constituït pel mateix material calcari de l’Eocè mitjà que forma els cingles de Bertí, que el limiten per l’E; és recobert de margues d’un gris blavenc, parcialment buidades per l’erosió.
És drenat cap al Congost, directament per un seguit de graus que fendeixen els cingles de Bertí, i amb una certa indecisió per la riera Blanca La població hi és escassa i es reparteix entre els termes de Centelles el Cerdà de la Garga, el Carrer de les Comtesses i Aiguafreda Sant Miquel Sesperxes