Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
serra del Carrascal d’Alcoi
Serra
Serra de la regió muntanyosa d’Alcoi (1352 m alt.), divisòria d’aigües entre els rius d’Alcoi i de Montnegre.
El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop A l’est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats la Serrella que limiten la foia d’Alcoi El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla vall d’Ibi El barranc dels Molins la separa, a l’oest, de la serra de Biscoi
vall de la Canal
Vall
Vall situada entre les foies d’Alcoi i de Xixona, formada per les altes valls del barranc del Molinar (o de la Batalla), afluent del riu d’Alcoi, i de la rambla de la Gavarrera (que obre la vall vers el SW al N de la foia de Castalla, sector que rep també el nom de vall d’Ibi), unides al coll de la Carrasqueta.
Limiten aquesta depressió, al N, les serres del Carrascar, d’Alcoi, de la Serreta i de l’Ull de Moro alineació que talla el barranc del Molinar i, al sud, les serres del Guanter, de Carbó o de la Carrasqueta, del Rentonar i dels Plans És compresa als termes d’Ibi rambla de la Gavarrera, Xixona districte rural de la Sarga i Alcoi partides dels Plans, de la Canal Alta 67 h diss el 1960 i de la Canal Baixa 56 h diss
els Altars de Prades
Nom popular dels cingles que limiten els plans de la serra de la Mussara, vista des de la rodalia de Reus.
L’altitud oscilla entre 600 i 700 m
pla de la Garga
Panoràmica de la cinglera de la Garga, al municipi de Sant Martí de Centelles
© Fototeca.cat
Replà d’erosió de la capçalera del Congost, de 640 a 800 m d’altitud, constituït pel mateix material calcari de l’Eocè mitjà que forma els cingles de Bertí, que el limiten per l’E; és recobert de margues d’un gris blavenc, parcialment buidades per l’erosió.
És drenat cap al Congost, directament per un seguit de graus que fendeixen els cingles de Bertí, i amb una certa indecisió per la riera Blanca La població hi és escassa i es reparteix entre els termes de Centelles el Cerdà de la Garga, el Carrer de les Comtesses i Aiguafreda Sant Miquel Sesperxes
depressió de l’Ebre
Depressió de l’Ebre
© Fototeca.cat
Depressió
Gran depressió que s’estén al nord-est de la península Ibèrica, de forma lleugerament triangular, limitada pels Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel Sistema Mediterrani Català.
La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…
Catalunya
País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual hom aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i…