Resultats de la cerca

És situat a la costa, al fons de la rada de Moraira , oberta entre el cap blanc i la punta de Moraira promontori de 162 m alt que constitueix el límit meridional del sector de costa espadada que des del cap de la Nau pren la direcció NE-SW Es conserva el castell , o fort de Moraira , de petites dimensions, edificat a la fi del segle XVI per Gian Battista Antonelli per a defensar la costa contra els atacs de corsaris A llevant del poble, prop del promontori, hi ha la caseria del Portet de Moraira Al voltant d’aquests dos nuclis i en tot el sector de la costa han sorgit apartaments, hotels,…

Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1570 m d’altitud i conegut com el Xalet del CEC, fou el primer allotjament de l’estació d’esquí de la Molina, al voltant del qual es construí un dels primers centres turístics hivernals de Catalunya Impulsat per Ignasi Folch i Girona, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Danés i inaugurat el 6 de desembre de 1925 amb una capacitat de cent vuitanta places Durant dècades el Xalet del CEC, que fou declarat bé d’interès local l’any 2006, donà servei als excursionistes i esquiadors que anaven a la Molina L’…

Morfològicament cal diferenciar-ne tres sectors, corresponents als tres elements bàsics del Sistema Mediterrani Serralada de Marina, Depressió Prelitoral i Serralada Prelitoral, amb una longitud total d’uns 330 km, un 50% més que la Costa Brava La Serralada de Marina comprèn, dins la Marina de Llevant, la baixa plataforma del Maresme entre els deltes de la Tordera i el Besòs i, dins la Marina de Ponent, el delta del Llobregat i les costes calcàries de Garraf índex d’articulació 1'15 i Cunit, que tanquen la platja de Vilanova o Platja d’Or La Depressió Prelitoral s’obre a mar pel Baix Penedès…

Ocupa els últims retalls d’un glacis molt rost que davalla del Ponoig i del coll del Llamp fins al diapir triàsic del riu d’Algar La partida de Margoig s’enfila a més de 600 m, i són altures molt més modestes el Grau i el tossal de Sentenilla, dins un terme de perímetre i relleu irregulars que travessen el riu de Guadalest, el barranc Fondo i el barranc de la Canal, que fa de partió amb Polop Les pastures ocupen una tercera part del terme, i els conreus de secà les altres dues, dels quals només subsisteixen garrofers 40% i ametllers El regadiu 235 ha, 160 de les quals són de tarongers es…

La costa es divideix en dos sectors, separats per la punta de la Bombarda o punta d’Albir el sector meridional, que forma part de l’ample promontori de la serra Gelada, i el sector septentrional, la cala o racó de l’Albir, que constitueix el sector meridional de l’olla d’Altea El terme és drenat pels barrancs de Carbonera i de Soler Les aigües de regadiu procedeixen de la séquia major de l’Alfàs i Benidorm i el canal baix de l’Algar, amb dos sindicats de regants El regadiu és dedicat al conreu d’arbres fruiters, principalment tarongers, i d’hortalisses La major part del terme, tanmateix, és…

Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls—…

Des dels pendissos del puig Campana se succeeixen serres, ondulacions i pla, amb afloraments cretacis i eocènics El bloc de serra Gelada 432 m és un flanc d’anticlinal, mig enfonsat en la mar, que té als extrems la badia d’Altea i la badia de Benidorm La cara que mira a la mar —penyes d’Arabí— és una sèrie contínua de falles que l’ illot de Benidorm situat a 3 milles de la costa, enfront del centre de la badia del mateix nom prolonga al sud-oest La població, que passà més d’un segle d’estancament o de decadència demogràfica, registrà un màxim al final del segle XIX, abans de les…

Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles, de la Vila,…

La geografia Cap de comarca, la Vila Joiosa És situada al vessant meridional de l’extrem E de les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, de predomini eocènic, com a extensió de la designació popular —la Marina—, que correspon exactament al litoral semiàrid des de Teulada a la Marina Alta a la Vila Joiosa S’inicia al N amb un sector d’estructura complexa i muntanyosa, amb les serres de Bèrnia 1128 m i la del Carrascar de Parcent 973 m El sector meridional es recolza a l’interior en els vèrtexs d’Aitana 1558 m i Puigcampana 1406 m, des dels peus dels quals un raiguer o glacis va…