Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Descens de Sant Andreu de la Barca
Ciclisme
Circuit de descens en bicicleta tot terreny de Sant Andreu de la Barca.
Fou traçat el 1992 pel Motoclub Sant Andreu i té un recorregut de 2,8 km S’hi ha disputat el Gran Premi Marzocchi-Gran Premi Diputació i mànegues de la Copa d’Espanya
Circuit de BMX de Sant Andreu de la Barca
Ciclisme
Instal·lació de bicicròs de Sant Andreu de la Barca.
Inaugurat el 1985, és gestionat pel Motoclub Sant Andreu de la Barca Disposa de 320 m de llargària i un nivell de dificultat mitjà-alt Seu habitual de mànegues de la Lliga Catalana i el Campionat d’Espanya de bicicròs, acollí també la celebració de l’Open Internacional de BMX
Camp Municipal Narcís Sala
Net Ec
Futbol
Estadi de futbol del barri barceloní de Sant Andreu de Palomar.
Hi disputa els seus partits la Unió Esportiva Sant Andreu És situat al carrer de Santa Coloma i té una capacitat d’aproximadament 18000 espectadors El camp fou inaugurat el 19 de març de 1970 amb un partit entre el conjunt local i el Futbol Club Barcelona L’equip blaugrana guanyà 1-0 i Fusté fou l’autor del gol Tingué illuminació artificial a partir del 1972 Inicialment s’anomenà Camp del Carrer de Santa Coloma fins que el 7 de desembre de 1980 fou batejat oficialment amb el nom de Narcís Sala en record de qui fou president de l’entitat durant molts anys Des del 2005 té gespa…
serra de Bestracà
Serra
Serra que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència; culmina al puig de Bestracà (1 044 m), al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà
.
L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà 804 m
Camp de la Verneda
Futbol
Camp de futbol de la ciutat de Barcelona.
És el terreny de joc del Club Esportiu Júpiter i té una capacitat al voltant de 8000 espectadors Fou inaugurat el 29 d’agost de 1948 amb una sèrie d’actes, entre els quals cal esmentar els partits Júpiter-Sant Andreu i Sabadell-Badalona Situat al barri de Sant Martí de Provençals, comportà que el club abandonés el Poblenou, el seu barri de naixement
Gimnàs Yawara
Altres esports de combat
Gimnàs de Barcelona.
Situat al barri de Sant Andreu i especialitzat en arts marcials Fundat l’any 1971, primerament s’hi practicava la boxa Posteriorment, se centrà en diverses especialitats d’arts marcials, com judo, aikido, karate shotokan, kungfu o budo taijutsu També s’hi imparteixen classes de capoeira i de ball, ioga, pilates, taitxí i txikung Diposa d’una sala d’arts marcials, sala de musculació, de fitnes i piscina
Arinsal
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat a 1.467 m d’altitud a l’esquerra del riu d’Arinsal.
És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada Hi passa l’antic camí de la Maçana a la vall de Vic-de-Sòç pel port d’Arinsal , a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal termenal de les parròquies de la Maçana i d’Ordino L’ estació d’esquí d’Arinsal , molt ben equipada, ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció W-E des del pic de port Vell
túnel del Cadí
© Fototeca.cat
Pas subterrani de carretera obert a la serra de Cadí (pròpiament sota el massís del Moixeró).
Té una llargada de 5026 m amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 m La boca sud, a 1 175 m d’altitud, és situada a l’enclavament de l’Hospitalet, en el municipi de Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús Baixa Cerdanya, a una alçada de 1 236 m Les obres de la galeria de reconeixement començaren el 1978 i el túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, fou inaugurat el dia 29 d’octubre de 1984 L’explotació és en règim de peatge Ultra afavorir les comunicacions entre el Berguedà i la Cerdanya ha obert l’eix del Llobregat cap a…
palau de la Generalitat de Catalunya
© Arxiu Fototeca.cat
Edifici públic barceloní, a la plaça de Sant Jaume, davant la Casa de la Ciutat.
Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47 les sales contigües —la Daurada i el Consistori…
Andorra la Vella
© Arxiu Fototeca.cat
Parròquia
Capital d’Andorra i cinquena de les set parròquies d’Andorra segons l’ordre tradicional.
La més petita en extensió, és, en canvi, la més poblada prop del 31% del cens total de les valls El 1935 fou dividida en dos quarts independents Andorra la Vella-Santa Coloma i les Escaldes-Engordany L’any 1978 hom creà una setena parròquia separant el nucli de la població de les Escaldes-Engordany A partir d’aleshores el quart de les Escaldes es transformà en parròquia o comú És situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita El turisme i el comerç són les activitats econòmiques dominants L’…