Resultats de la cerca

El centre de l’antic nucli està fortificat Fundada el 753, fou un centre comercial als segles VIII i IX, sota el domini dels escandinaus, que la denominaren Rus’, raó per la qual de vegades ha estat anomenada la primera capital de Rússia El 1730 el tsar Pere el Gran fundà la ciutat de Novaja Ladoga , i la localitat Ladoga passà a anomenar-se Staraja Ladoga  

Fou construït el 1916 per l’Aeroclub de Catalunya en uns terrenys prop de l’estany del Remolar, al costat d’una granja avícola anomenada la Volateria, d’on prengué el nom, al Prat de Llobregat El 1916 s’hi inaugurà l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, que depenia dels Tallers Pujol, Comabella i Cia, més tard Tallers Hereter S’hi provaren els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i s’hi disputaren els primers concursos i competicions esportives Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1000 × 400 m A…

La capital és Ulan-Ude S'estén pel Transbaikal, des dels contraforts occidentals de la serralada de Sajan fins a la dels Jablonovyj, i el seu centre és ocupat per l’altiplà de Vitim Els rius pertanyen essencialment a la conca del Selenge i a la del Vitim, bé que altres són immissaris del Baikal El clima és continental extremat mitjana de gener, -26°C de juliol, 20°C, a Ulan-Ude, i la mitjana de precipitacions és de 150 a 350 mm anuals La població és formada per buriats 38%, russos 60% i evenkis Els recursos principals són la mineria, als contraforts de Sajan tungstè i molibdè, metalls…

Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte Roger I com…

Comprèn les comarques tradicionals de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya Zona sotmesa a una forta emigració, el 1998 la població censada als municipis era de 48335 h, mentre que en el cens del 2004 era de 46694 h en el període 1998-2004 el cens tingué una disminució de 1641 h Fraga al Baix Cinca era el municipi més poblat, amb 13035 h el 2004 i el 27,9% del total del cens de la zona La història L’origen d’aquesta adscripció prové de la disposició de Jaume II per la qual des del 1300 tot aquest sector la Ribagorça, el Sobrarb i la Llitera restava dependent de les Corts d’…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual hom aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i…