Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
pic Blanc d’Envalira
Cim
Contrafort septentrional del pic Negre d’Envalira (2 812 m), situat al S del port d’Envalira.
tuca Blanca de Paderna
Cim
Cim (2 851 m), el més septentrional del massís de la Maladeta, damunt mateix de l’hospital de Benasc; el seu contrafort septentrional és anomenat la tuqueta Blanca (2 750 m).
Biterna
Mitologia
Indret imaginari on, segons una creença medieval estesa als Països Catalans, es reunien les bruixes per renegar Déu i adorar el dimoni, que hi havia de comparèixer en forma de boc de Biterna
.
Bíclarum
Monestir
Monestir fundat pel prevere lusità Joan de Bíclarum, després bisbe de Girona, que hom ignora on era situat exactament.
La falsa forma Biclara , no testificada, bé que freqüent, feu que hom el localitzés a Vallclara Conca de Barberà, nom que, tanmateix, fou posat a aquest indret per Ramon Berenguer IV en donar el lloc als premonstratencs Hom ha considerat com a més probable la identificació amb Beja Alentejo o amb Béjar Lleó
Beseda
Ciutat
Ciutat antiga del nord de Catalunya, citada per Ptolemeu.
Sembla que pertanyia als castellani , i hom la localitza a la Garrotxa
vescomtat de Besalú
Geografia històrica
Vescomtat de l’antic comtat de Besalú.
El primer vescomte conegut és Udalard Bernat 1079 El 1126 el vescomtat prengué el títol de vescomtat de Bas
sotsvegueria de Besalú
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya depenent de la vegueria de Girona.
Comprenia l’Alt Empordà excepte Vilaür, Sant Mori i Saus, la Garrotxa excepte Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ridaura, la Vall de Bianya i Beget i les terres de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls El 1304 la vegueria de Besalú d’aleshores comprenia també la zona d’Olot i Beget que passaren a la vegueria de Camprodon i Costoja que passà posteriorment a la sotsvegueria del Vallespir no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilabertran, que constituïen el comtat d’Empúries…
monestir de Besalú
Vista del monestir de Besalú
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Sant Pere de Besalú
) fundada el 977 pel comte-bisbe Miró III Bonfill, que la posà sota el patrocini de la Santa Seu.
El comte Bernat Tallaferro féu renovar l’església, consagrada el 1003, i li donà les relíquies de sant Prim i sant Felicià, que foren centre de devoció i de pelegrinatge comarcal Amb intent de reformar-la, el comte Bernat II, el 1070, la uní a Sant Víctor de Marsella El 1086 recuperà la dignitat abacial Tingué un priorat prop dels murs de Tarragona, el de Santa Magdalena, i, a més, el de Santa Maria de Collell El 1592 el papa Climent VIII li adjuntà els monestirs de Sant Quirc de Colera i de Sant Llorenç del Mont o de Sous…
bisbat de Besalú
Bisbat
Cristianisme
Història
Jurisdicció eclesiàstica d’existència efímera, amb seu a la vila de Besalú, creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d’Elna.
El papa Benet VIII li ho concedí el 1017 malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu Fou designat primer bisbe Guifré fill de Bernat Tallaferro, que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses A la mort de Tallaferro 1020, els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina