Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
cingles de Bertí

Cingles de Bertí (Vallès)
© Fototeca.cat
Cinglera situada al N del Vallès, entre Sant Feliu de Codines i el Figueró i Montmany, i, seguint la direcció S-N, a l’W del Congost, fins a Centelles, ja a la plana de Vic.
Dona nom a un conjunt de relleus que formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre la depressió del Vallès i els relleus de la Depressió Central Catalana Una gran falla aprofitada pel Congost separa aquesta serra del massís del Montseny a l’oest, en canvi, resta unida topogràficament i estructuralment als cingles de Gallifa Culmina, al nord, al puig Oriol 980 m i, sobre la cinglera, al Puig Fred 947 m El relleu és caracteritzat per la successió de cuestas determinades per l’alternança de materials calcaris i margues, principalment que es posen de manifest per una sèrie esglaonada de…
canal industrial de Berga
Canal derivat del Llobregat, a la dreta del riu, construït amb finalitats industrials.
Té 20 km de longitud i travessa els termes de Berga, de Cercs i de Guardiola de Berguedà Fou inaugurat el 1899 té tres salts hom n'havia prevists disset i un desnivell total de 190 m Amb una potència de 3 807 CV, mou tres fàbriques del terme de Berga, que aprofiten els tres salts la Gironella i Asensio, de filats de cotó, anomenada la fàbrica del Canal la Companyia Manresana d’Electricitat, que serveix la ciutat i la de Carburs Metàllics que aprofita més de 3 000 CV, al salt de retorn al Llobregat
baronia de Bellpuig
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Bellpuig, concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.
El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el 1917 als…
turó de Bellmaig
Cim
Cim culminant de la serra de Montner (1 280 m), termenal dels municipis d’Arles i dels Banys d’Arles (Vallespir), a l’W de Montalbà de l’Església.
riu de Bellera

El riu de Bellera al seu pas pel terme de Senterada
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Flamisell per la dreta.
Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins el terme de Benés Alta Ribagorça Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca de Bellera, desemboca al Flamisell a Senterada Pallars Jussà Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca La seva vall és anomenada vall de Bellera
Bellera
Geografia històrica
Antic pagus
del comtat de Pallars, esmentat ja al sIX, format per la vall de Bellera.
El seu centre era el monestir de Sant Genís de Bellera Esdevingué el nucli de la baronia de Bellera
les Bassetes
Estany
Grup de petits estanys situat a 2 244 m, a la capçalera del riu de Lladura, sota els estanys de Camporrells, al municipi de Formiguera (Capcir).
puig de Bassegoda

El puig de Bassegoda (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Cim
Cim muntanyós (1 373 m), molt destacat, de les serres interiors del Prepirineu, de plegament alpí, immediates als Pirineus hercinians.
S'uneix a través del coll de Bassegoda 1 100 m alt a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró És al límit dels termes municipals d’Albanyà Alt Empordà i de Montagut de Fluvià Garrotxa
el Barri Xinès
Barri
Denominació que rebé (amb la forma popular de el Barri Xino) la part de marina del barri del Raval, a l’actual districte de Ciutat Vella.
Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents conservava gran…
sotsvegueria de Baridà
Història
Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya, coincident amb el Baridà, que comprenia la part més occidental d’aquest, entre l’estret d’Isòvol i els banys de Sant Vicenç.
Originada com a jurisdicció del castell de Bar, que li donà nom, la vegueria inclogué també la vall de la Llosa i el pagus de Talló nucli del territori conegut posteriorment per la Batllia, en el qual el comte Nunó Sanç fundà la nova població de Bellver de Cerdanya 1225, que esdevingué centre del territori Incorporat el comtat de Cerdanya al govern directe de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou creada la vegueria de Cerdanya i Baridà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina