Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
les Airasses

L’antic xalet del CEC de les Airasses, abandonat, prop de la Mussara a Vilaplana del Camp (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Cinglera
Cinglera de la serra de la Mussara que domina el Camp de Tarragona.
Damunt, a 993 m alt, prop de l’antic poble de la Mussara municipi de Vilaplana del Camp, Baix Camp, es troben les restes del xalet de les Airasses 1926, del Centre Excursionista de Catalunya
quadra d’Aiguafreda
Història
Antiga demarcació senyorial que comprenia els termes d’Aiguafreda, Valldaneu, el Bertí, el Brull, la Móra i Tagamanent.
Era centrada a l’antic castell d’Aiguafreda , conegut amb el nom de castell de Cruïlles i situat entre l’actual poble d’Aiguafreda i l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda La senyoria passà dels Aiguafreda als Vilaragut s XIII, als Basella s XIV, als Cruïlles s XV, als Aimeric s XVII i als Pignatelli s XVIII
pla d’Aiats

Cinglera d’Aiats, al Cabrerès (Osona)
© Fototeca.cat
Cinglera
Pla
Plataforma tabular i acinglerada a 1 303 m, de 3-4 km d’extensió i 200-300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal Catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla És el límit entre els municipis de l’Esquirol i de Pruit Osona i de Joanetes Garrotxa Al peu dels cingles d’Aiats , s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la gran masia d' Aiats
puig d’Agulles
Muntanya
Punt culminant de les serres d'Ordal, a la partió d’aigües del Llobregat i de la riera de Ribes (653 m alt.).
Termenal dels municipis de Corbera de Llobregat i de Cervelló Baix Llobregat i de Gelida Alt Penedès
vall d’Aguilar
Vall que forma el riu de la Guàrdia o d’Aguilar entre la serra d’Ares i el puig de Sant Quiri.
Al s XVI fou anomenat amb aquest nom el territori que avui comprèn el municipi de Noves de Segre Alt Urgell
vegueria d’Agramunt
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la vall mitjana del Segre, entre el grau d’Oliana i l’estret de Salgar, vora Artesa de Segre, i un sector de la ribera de Sió, entre Hostafrancs i les Ventoses.
En un principi, Agramunt era només cap de sotsvegueria el territori que després fou la vegueria formava part, al s XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera L’any 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins el 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt
Adeba
Localitat
Localitat esmentada a la Cosmografia
de Ptolemeu, situada a la regió dels ilercavons; ha estat identificada amb Batea, amb Amposta i, també, amb Vila-real.
baronia d’Abella
Geografia històrica
Baronia que comprenia Abella de la Conca, amb el castell baronial i els llocs de la Torre d’Eroles, Bóixols, la Rua i Sant Romà d’Abella.
La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran el 1817 fou confirmada com a títol del regne
vescomtat de Girona

Vescomtes de Girona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Girona, documentada el 840 amb l’actuació del vescomte Guifré en un judici sobre Terradelles.
Hom creu que és aquest el mateix personatge que actuà a partir del 848 com a comte de Girona, cosa que reforma el caràcter beneficiari i ministerial dels primers vescomtes El 850 signen en un document comtal de Girona dos vescomtes, Ermidó i Radulf, un dels quals havia d’ésser-ho de Girona El 928 hi ha un vescomte, Lleopard, que cedeix béns al seu fill Otger Després de Lleopard es troba un vescomte de nom Unifred, el 934, probable fill seu Otger actuà com a vescomte el 949 i morí abans del 968 Amb Guiniguís, dit Mascaró, marit de Jerosòlima, dita Gudrielda, es perfila clarament una línia…
vegueria de Girona
Història
Antiga demarcació administrativa de Catalunya, creada a la fi del s. XII.
El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota SantPere Pescador pel N, fins a Caldes d’Estrac A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan s XIV a la vegueria d’Osona Més tard en passà a dependre la sotsvegueria de Besalú , que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina