Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
la Garriga de Roses
Castell
Masia i antic castell del terme de Roses, al NW de la vila.
Fou fet construir per Francesca de Vilamarí, mare de la reina Sibilla de Fortià, i passà al seu fill Bernat de Fortià La capella del castell fou parròquia forana del terme de Roses
massís de Garraf
Massís
Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar, terminació SW de la Serralada Litoral Catalana.
A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…
pla de la Garga
Panoràmica de la cinglera de la Garga, al municipi de Sant Martí de Centelles
© Fototeca.cat
Replà d’erosió de la capçalera del Congost, de 640 a 800 m d’altitud, constituït pel mateix material calcari de l’Eocè mitjà que forma els cingles de Bertí, que el limiten per l’E; és recobert de margues d’un gris blavenc, parcialment buidades per l’erosió.
És drenat cap al Congost, directament per un seguit de graus que fendeixen els cingles de Bertí, i amb una certa indecisió per la riera Blanca La població hi és escassa i es reparteix entre els termes de Centelles el Cerdà de la Garga, el Carrer de les Comtesses i Aiguafreda Sant Miquel Sesperxes
riera de Garfull
Riera
Afluent del riu Merdàs per l’esquerra.
Neix al Montgrony i desemboca al seu collector prop dels Cortals, aigua amunt de Gombrèn Ripollès
coll de la Ganga
Collada
Coll del massís de les Gavarres, entre el puig d’Arques (535 m) i el puig de Ribot (327 m), que comunica la vall de Calonge, al S, i la del Daró, al N.
Gandesola
Antic terme del municipi de Móra d’Ebre, al sector més occidental, al límit amb el Benissanet, on els templers intentaren de fundar una població el 1248.
Hom ha suposat que era al mateix indret del despoblat de Salvaterra
riera de Galligants
Vista de la riera de Galligants al seu pas pel monestir de Sant Pere de Galligants
© JoMV
Riera
Afluent de l’Onyar per la dreta.
Neix als contraforts N de les Gavarres i desemboca al seu collector a Girona, entre la Força Vella i el monestir de SantPere de Galligants , prop de l’aiguabarreig del Ter i de l’Onyar
el Gall
Nom donat a la zona mixta d’indústria i habitatge d’Esplugues de Llobregat
.
És una de les zones noves d’expansió urbana de la ciutat, influïda pel creixement de Barcelona Es començà a formar els anys cinquanta Té un pla parcial d’ordenació urbana del 1960
barranc de la Fullola
Barranc
Barranc que neix al sector meridional de la serra del Boix, i que davalla vers el port del Fangar i forma el límit oriental del terme de Tortosa.
Franja de Ponent
Nom que modernament designa una llenca de territori catalanoparlant situada en la comunitat autònoma de l’Aragó.
Comprèn les comarques tradicionals de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya Zona sotmesa a una forta emigració, el 1998 la població censada als municipis era de 48335 h, mentre que en el cens del 2004 era de 46694 h en el període 1998-2004 el cens tingué una disminució de 1641 h Fraga al Baix Cinca era el municipi més poblat, amb 13035 h el 2004 i el 27,9% del total del cens de la zona La història L’origen d’aquesta adscripció prové de la disposició de Jaume II per la qual des del 1300 tot aquest sector la Ribagorça, el Sobrarb i la Llitera restava dependent de les Corts d’…