Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
port del Fangar

Gent collint petxines al port del Fangar
© Fototeca.cat
Entrant de la mar al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, d’uns 6 km de llargada (a partir del riu Fondo) per 3 d’amplada màxima, fins a la base de l’anomenada punta Vella
, prop de mig quilòmetre a llevant de l’actual punta del Fangar
.
Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany
serra de Falgars

Vista aèria de la serra de Falgars, amb el santuari homònim al capdamunt
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa del Prepirineu oriental, entre el Llobregat, al N, i els seus afluents, el Regatell, a l’E i al S, i el torrent de la Fou, a l’W.
S’inicia amb un escarpament tectònic, els cingles de Vilardell, que domina, a uns 200 m per damunt, el Llobregat, el qual fa canviar, a la Pobla de Lillet, en E-W la direcció N-S seguida des de Castellar de N’Hug Allargassada uns 3 km, s’enlaira fins a 1 288 m alt a llevant del santuari de Falgars 1285 m, i a l’extrem d’una calma d’uns 1250 m d’altitud on se situa la collada de Falgars S’ascendeix a aquest replà resistent de calcàries cretàcies per un branc de la pista que mena de la Pobla de Lillet a la serra del Catllaràs
torrent de Faiet
Torrent
Afluent, per la dreta, de la Tet, que neix al pic de Cimbells i desemboca als banys de Toès (Conflent).
coll d’Estenalles
Collada
Coll (870 m) de la Serralada Prelitoral Catalana, entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, per on passa la carretera de Terrassa a Manresa.
mas d’Estellers
Antic mas que va donar origen al poble de Sant Jordi del Maestrat (Baix Maestrat).
puig Estela
Cim
Cim culminant (1 359 m alt.) de la serra de Puig Estela
.
Alineació muntanyosa dels termes de Vallfogona Ripollès i de Ridaura Garrotxa, de direcció oest-est, que s’estén entre Ripoll i el coll de Caubet, de la qual es destaquen els turons de les Balmes 1006 m i de Fosses 1087 m i els puigs de Sant Miquel i Estela Aquesta serra separa les depressions formades per la vall de Sant Joan, la collada de Sentigosa i la vall de Bianya, al nord, i la vall de Vallfogona, el coll de Canes i la vall de Ridaura, al sud, i té la seva continuació, cap a l’est, fins a Olot, en la serra de Sant Miquel del Mont
puig Estela
Cim
Cim (2.013 m) del sector de la serra Cavallera, comprès entre la portella d’Ogassa, a l’oest (que el separa del massís de Taga), i el coll de Pal, a l’est, del puig de les Pasteres.
Aquest puig és termenal dels municipis de Pardines i d’Ogassa Ripollès
riu d’Estaüja

El riu d’Estaüja, a Llívia
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de la Cerdanya, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d’Angost.
És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Èguet, que davallen del roc de la Calm Separa els termes d’Estavar Alta Cerdanya i de Llívia Baixa Cerdanya
pica d’Estats

La pica d’Estats, cim del sector central dels Pirineus axials
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.143 m alt.) del sector central dels Pirineus axials, al sector de la frontera estatal de França i Espanya i prop d’Andorra.
És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi arribà a…
mola d’Estat
Cim
Cim (1 120 m) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent.
És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades Baix Camp, Mont-ral Alt Camp, Vimbodí i Montblanc Conca de Barberà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina