Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
Mancomunitat de Sabadell i Terrassa
Corporació de dret públic, amb categoria d’entitat municipal, formada per associació voluntària d’aquests municipis, aprovada per decret el 1963, constituïda el 1964 i dissolta el 1993.
Els objectius principals són la creació i sosteniment de serveis en general, i d’una manera específica els d’ordenació urbanística dels terrenys situats entre ambdues ciutats, les comunicacions interurbanes, un escorxador, un mercat central i uns frigorífics, una central lletera, un parc de bombers, una casa de salut, un centre d’ensenyament secundari, un servei d’aigua potable i un tractament d’escombraries La zona d’influència, inicialment de 1 229 ha, fou ampliada a 1 650 ha el 1672, per a la creació d’una àrea d’Actuació Urgent ACTUR de l’Institut Nacional d’Urbanització Els serveis…
riu Major
Riu
Afluent de capçalera de la Muga.
Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, dins el terme d’Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal francoespanyol fins a la vora de la seva desembocadura
riera Major
Riera
Afluent del Ter per la dreta.
Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, dins el terme de Viladrau, travessa les Guilleries i drena els termes de Sant Sadurní d’Osormort i de Vilanova de Sau, on desemboca, aigua avall del pantà de Sau La seva conca 133 km 2 és damunt materials paleozoics quarsites, llicorelles i granit peneplanitzats, que disseca profundament, en una vall molt encaixada El cabal és d’1,75 m 3 /s de mitjana, o sia, 13 l/s km 2 Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost El règim és essencialment pluvial
la Magdalena
Santuari
Hostal
Santuari i hostal del municipi aragonès de Casp, al límit amb els de Mequinensa i Fraga (Baix Cinca), situat a l’esquerra de l’Ebre, a l’interior d’un pronunciat meandre (volta de la Magdalena) actualment inundat i convertit en una illa.
riera de Magarola
Riera
Afluent per la dreta del Llobregat que neix al coll del Bruc (627 m).
Drena els termes del Bruc i de Pierola Anoia, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera Baix Llobregat i desemboca aigua avall del Rebato Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal
baronia de Maella
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial concedida el 1472 al capità Pere de Rocabertí i d’Erill
, baró de Sant Mori.
puig Madrona
Muntanya
Contrafort nord (342 m) de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès.
Al vessant meridional del puig Madrona 342 m alt un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès, hi ha l’església romànica de SantPere de Madrona primitivament, Santa Eulàlia de Madrona , amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins el 1315, convertida al s XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona
puig Rom

Vista aèria del castre del Puig Rom (Roses)
© Fototeca.cat
Muntanya
Promontori (224 m) de l’extrem SW de la península del cap de Creus, que tanca pel N l’àmplia badia de Roses.
Geològicament és constituït per granodiorites i tonalites sintectòniques del plutó hercinià de Roses, amb exemples notoris de zones de cisallaAl seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far
cap Roig
Cap
Cap de la Costa Brava, al límit entre els termes de Palafrugell (N) i Mont-ras (S).
S'hi troba la possessió de Cap-roig , amb notables jardins
catedral de Roda
Claustre de la catedral de Roda
© Fototeca.cat
Església
Temple principal de l’antic bisbat de Roda, actual església parroquial de Sant Vicenç de Roda de Ribagorça, al municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça).
A mitjan segle XI era anomenada també església de Sant Vicenç i Sant Valeri La primitiva catedral fou erigida el 956 i consagrada l’any següent pel primer bisbe Odesind Saquejada per ‘Abd al-Malik el 1006, fou restaurada i consagrada de nou en 1020-24 L’edificació actual fou construïda a partir del 1056 i consagrada en part pel bisbe Arnulf vers el 1065, però les obres duraren més de dos segles Formen el conjunt monumental l’església, el claustre i algunes dependències i capelles annexes L’església és formada per tres naus i tres absis, amb voltes de canó seguit, sense creuer ni cimbori La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina