Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Rasos de Peguera

Grup d’esquiadors a Rasos de Peguera el 1918
AF CEC / SANTIAGO PERDIGÓ
Esquí
Estació d’esquí del Berguedà.
Fou el primer indret de Catalunya on s’esquià 1908 La construcció de la carretera permeté bastir l’estació, que arribà a tenir 9 pistes, amb uns 8 km esquiables, i 5 remuntadors, amb una cota màxima de 2050 m i una mínima de 1850 m Diversos problemes financers i l’escassetat de neu en determinaren el tancament a principis del segle XXI El 2010 es va reobrir com a parc de neu i en l’actualitat s’hi organitzen activitats de raquetes de neu, esquí nòrdic i trineus de gossos
estany Negre de Peguera
Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats (Espot), inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici
.
Situat a 2 325 m alt, hom ha elevat una presa al NE 2 370 m alt que facilita l’embassament útil de 12 hm 3 La profunditat és de 69 m Per un portell, d’origen també glacial, s’escola el riu de Peguera, barrat per la presa del NE, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d’una àrea lacustre de 3 km per 2,5
refugi dels Rasos de Peguera
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Castellar del Riu (Berguedà).
Situat a prop del torrent de la Comabona, poc abans d’arribar a les pistes d’esquí de Rasos de Peguera, a 1805 m d’altitud Impulsat pel Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, fou inaugurat el 9 de desembre de 1933 per donar servei als esquiadors que anaven als Rasos de Peguera Té una capacitat de trenta-dues places
refugi Josep Maria Blanc

Refugi Josep Maria Blanc
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya situat al terme municipal d’Espot (Pallars Sobirà).
Situat dins dels límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la dreta de l’estany Tort de Peguera, a 2350 m d’altitud Fou inaugurat el 1943, és propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC i té una capacitat de 60 places Forma part de la travessa Carros de Foc que enllaça els refugis del parc nacional i hi passa d’una variant del GR-11 A més de travesses i excursions, és punt de partida de les ascensions al Monestero 2878 m, al Saburó 2905 m, al Mainera 2906 m o al Peguera 2982 m
refugi de la Colomina

Refugi de la Colomina
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
Es troba dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al costat de l’estany de Colomina, a 2395 m d’altitud Construït l’any 1917, inicialment fou conegut com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que l’habitava i des d’on dirigí la primera obra hidroelèctrica de l’Estat espanyol El 1973 passà a ser propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i el 1985 fou adaptat com a refugi Disposa de quaranta places i l’any 2011 s’hi realitzà una darrera reforma Està inclòs en la volta als nou refugis del parc, coneguda com a Carros de Foc, i…
vall Fosca
La vall Fosca
© Fototeca.cat
Vall excavada pel riu Flamisell i els seus afluents de capçalera abans d’obrir-se a la conca de Tremp pel congost d’Erinyà.
Amb la vall de Manyanet, que hi aflueix per la dreta, constitueixen la conca alta i mitjana del Flamisell, d’unes característiques similars a les valls del Pallars mitjà i fins a algunes de l’Alta Ribagorça, però les comunicacions, orientades cap al Pallars Jussà per l’atracció de la Pobla de Segur, expliquen la incorporació de la vall Fosca a la comarca jussana Les altituds minven de nord a sud, seguint l’orientació del Flamisell, facilitada per una antiga vall glacial de 18,5 km de llarg que del massís granític dels Encantats actual Flamisell i de la cresta esquistosa que clou la capçalera…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…